Un equip d’astrònoms del Japó, Taiwan i la Universitat de Princeton, als Estats Units, han descobert 83 quàsars -fonts d’emissions de ràdio- provinents de forats negres supermassius de l’Univers primitiu, quan només tenia aproximadament un 5% de la seva edat actual. Segons explica la Universitat de Princeton a la seva pàgina web, la formació d’objectes tan densos i massius en una etapa tan primerenca de l’Univers ha sorprès els astrònoms, i entendre com va poder passar és un gran desafiament per als models cosmològics actuals. Tot i que s’havien trobat forats negres semblants abans, el descobriment d’un nombre tan gran d’aquests objectes revela que, probablement, eren molt més comuns que no ens pensàvem fins i tot fa 13.000 milions d’anys.
Un forat negre supermassiu, com els que hi ha al centre de les galàxies, pot tenir una massa milers de milions de vegades superior a la del nostre Sol. Tot i que actualment són presents a tot arreu, els científics no acaben de comprendre com es van formar els primers i si n’hi havia gaires a l’Univers primitiu. Un forat negre supermassiu només es pot detectar quan absorbeix gas, fent-lo brillar com un quàsar, una gran emissió de ràdio. L’equip responsable del descobriment va fer servir les dades d’un instrument d’última tecnologia, la ‘Hyper Suprime-Cam’ (HSC) del Telescopi Subaru de l’Observatori Nacional Astronòmic del Japó, situat al cim del Mauna Kea al Hawaii (Estats Units). Els quàsars localitzats són, aproximadament, a 13.000 milions d’anys de la Terra, és a dir, els veiem com eren fa 13.000 milions d’anys. Tenint en compte l’edat que es calcula que té l’Univers, les observacions mostren aquests quàsars i forats negres supermassius en l’estat en què es trobaven només 800 milions d’anys després del Big Bang.
