Descobreixen una fossa comuna de 5.000 anys d'antiguitat a Polònia

Els cadàvers corresponen a membres de la mateixa família que, tot i que van ser brutalment assassinats, van ser enterrats respectuosament
La tomba de finals del Neolític descoberta a Polònia
La tomba de finals del Neolític descoberta a Polònia | Universitat de Copenhague

Un equip internacional d'investigadors encapçalat per científics de les universitats de Copenhaguen i Aarhus, a Dinamarca, ha tret l'entrellat a part dels misteris que envoltaven una tomba de 5.000 anys d'antiguitat que va ser trobada fa uns vuit anys a Polònia. Tot i que els cadàvers del seu interior havien estat assassinats brutalment, els cossos havien estat enterrats amb cura i, tot i que fos en una sola tomba, estaven acompanyats de regals. Tal com expliquen els responsables de l'estudi a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' les anàlisis de les restes d'ADN han mostrat que la matança va afectar membres de la mateixa família, víctimes d'una època especialment violenta de la prehistòria europea de què es coneix ben poc.

 

La fossa comuna va ser trobada al petit poble de Koszyce, al sud de Polònia, i des d'aleshores que havia estat envoltada en misteri. Al seu interior hi havia els esquelets de quinze dones, nens i homes joves que havien estat assassinats a cops al cap fa 5.000 anys. Tot i això, la disposició dels cadàvers dins la tomba i l'abundància de regals destinats al seu viatge final indicaven que l'enterrament havia estat respectuós i seguint les tradicions del moment. Per resoldre aquest trencaclosques, un equip internacional que, a més d'investigadors de Copenhaguen i Aarhus, també comptava amb experts del Museu Arqueològic de Poznan (Polònia) va fer servir les anàlisis d'ADN per comprovar que les víctimes enterrades a la fossa comuna pertanyien a tres generacions diferents d'una gran família.

 

 

Tomba
Reproducció artística de la fossa comuna trobada a Polònia | Michał Podsiadło

 

Les anàlisis, de fet, els van permetre establir les relacions familiars de tots i cadascun dels cadàvers trobats a la tomba: mares enterrades al costat dels seus fills i germans, per exemple, cosa que indica que qui els va enterrar els coneixia bé. A més, també es va poder comprovar que la gran majoria dels pares d'aquesta familia no eren entre els morts, cosa que sembla indicar que no eren presents al poblat quan es va produir la massacre i que, quan van tornar, van enterrar la seva família amb respecte i seguint les seves tradicions.

 

Tot i que no se sap qui va ser el responsable d'aquests assassinats, el fet que tinguessin lloc fa 5.000 anys, entre el final del Neolític i l'inici de l'Edat del Bronze, és interessant per als científics perquè situa la massacre en un moment en què els cultures europees estaven sent transformades profundament per la influència d'altres pobles que arribaven de l'est i que, probablement, també van provocar enfrontaments violents. De molt pocs d'ells, però, n'han quedat proves tan evidents com en aquesta fossa comuna que, a més, també posa de manifest que la familia i el respecte envers els morts, tant en la vida com en la mort, eren molt importants per a aquells humans primitius.