Un equip d’astrònoms ha descobert la que podria ser una de les estrelles més antigues de tot l’Univers, un cos celeste els materials del qual provenen, gairebé en la seva totalitat, del Big Bang. El descobriment d’un estel d’aquestes característiques, amb una antiguitat que es calcula en 13.500 milions d’anys, indica als científics que altres cossos semblants, molt petits, amb poca massa i amb una quantitat d’elements metàl·lics molt baixa, podrien continuar existint, i obre la porta a la possibilitat de trobar, fins i tot, algunes de les primeres estrelles de l’Univers.
Tal com els mateixos astronoms expliquen a l’article que han publicat a la revista ‘The Astrophysical Journal’, l’estrella es diferencia de la gran majoria de les altres en la pràctica absència de metalls al seu interior. La seva ubicació, a més, a la mateixa zona de la Via Làctia on ens trobem nosaltres, ha fet sospitar que, probablement, el grup de galàxies on ens trobem és uns 3.000 milions d’anys més antic del què es pensava fins ara. Segons afirmen, l’estrella acabada de descobrir és especial, una entre 10 milions, i pot donar molta informació sobre les primeres generacions d’estrelles.
Després del Big Bang, les primeres que es van formar segurament consistien en la seva totalitat en elements com l’hidrogen, l’heli i, potser, petites quantitats de liti. Durant la seva vida van anar produint elements més pesants que l’heli al seu nucli i, en el moment de morir com a supernoves, van escampar aquests metalls per l’Univers.
La generació següent d’estrelles s’hauria format a partir de núvols de material amb una certa quantitat d’aquests primers elements pesants i, amb la successió de naixements i morts d’estrelles, la quantitat de metall present en elles hauria anat augmentant amb el temps.
Per la quantitat de metall que hi ha en aquesta estrella acabada de descobrir es calcula que, en l’arbre genealògic de l’Univers, probablement només és a una generació de distància del Big Bang. De fet, té el rècord de l’estrella amb una quantitat més petita d’elements pesants, una quantitat equivalent a la del planeta Mercuri.
En comparació el nostre Sol, que és de moltíssimes generacions més tard, té una quantitat de metalls pesants que multiplica per 14 la del planeta Júpiter. A més, si els astrònoms havien trobat unes 30 estrelles antigues amb una massa semblant a la del Sol, aquesta darrera només té un 14% de la seva massa.
L’estrella forma part d’un sistema binari. Els astrònoms van trobar aquest estel petit, gairebé invisible, després que un altre grup de científics trobés l’estrella “primària” del sistema, molt més brillant. L’equip estava examinant la composició de l’estrella més gran a través del seu espectre de llum.
La presència o l’absència de línies fosques en la llum d’una estrella permet identificar els elements que conté, com el carboni, l’oxigen, l’hidrogen, el ferro… en aquest cas, l’estrella tenia molt poca quantitat de metall. A més, però, també van identificar un comportament inusual que, al principi, van considerar un signe de la presència d’un forat negre o una estrella de neutrons. Després van adonar-se que s’equivocaven però, en el procés, van descobrir la petita companya de l’estrella “primària”.
Fins a finals dels anys 90, els investigadors creien que durant les primeres fases de l’Univers només s’havien pogut formar estrelles molt grans i que mai no podrien veure-les perquè, a causa d’això, cremen tot el seu combustible a gran velocitat i tenen una vida molt curta. Després, però, es van començar a adonar que en condicions concretes, una estrella amb molt poca massa podria continuar existint fins i tot 13.000 milions d’anys després del Big Bang, ja que les estrelles petites viuen molt més que les grans. Les nanes vermelles, per exemple, que tenen només una fracció de la massa del Sol, poden viure durant molts milers de milions d’anys.
21 
