Un equip internacional de científics va analitzar els ossos de peix que es van trobar al jaciment Jiahu, que es troba a la província de Henan, a la Xina, i conté restes de principis del Neolític. Comparant diversos elements dels ossos amb altres restes trobades a diversos jaciments de l’est d’Àsia i amb els peixos producte de l’aqüicultura que es distribueixen actualment, els investigadors han arribat a la conclusió que, fa 8.000 anys, a la regió xinesa de Jiahu ja es criaven carpes en captivitat, un descobriment sorprenent en una època tan primerenca del desenvolupament de la civilització.
Tot i que les piscifactories, des de fa uns quaranta anys, han anat prenent una importància cada cop més gran en la producció d’aliments i en les economies de tot el món, el fet és que hi ha un gran desconeixement sobre els origens de l’aqüicultura. Al Shijing, la col·lecció de poesia xinesa més antiga que es coneix, ja hi apareixen carpes criades en una bassa pels volts del 1140 aC, però tenint en compte que al cinquè milenni abans de la era cristiana a la Xina ja hi havia arrossars, no és gens sorprenent que l’aqüicultura comencés molt abans. Jiahu, en concret, és una regió coneguda per com de ràpid es van domesticar l’arròs i els porcs i també pel desenvolupament de begudes fermentades, instruments musicals i, probablement, l’escriptura. Aquest historial, juntament amb les restes de grans extensions d’aigua, la convertien en el lloc perfecte per buscar restes d’aqüicultura primitiva.
Els investigadors van mesurar gairebé 600 dents de carpa trobats a Jiahu i corresponents a tres períodes diferents del Neolític i van comparar-les amb les troballes d’altres llocs i una mostra moderna de carpa de piscifactoria del Japó. Les diferències morfològiques entre les restes els van fer deduir que, efectivament, entre el 5.700 i el 6.200 abans de Crist ja hi havia carpes criades per humans en un sistema d’aqüicultura primitiu. Durant la temporada de cria es capturaven molts exemplars, i mentre alguns es processaven i es conservacen, altres eren alliberats en aigües regulades on es continuaven reproduint sota la supervisió, el control i l’alimentació dels humans. Arribada la tardor, s’assecaven les basses i es recollien els peixos. Les diferències de mida, però, no són l’únic indici: la proporció de restes de carpa comuna i carpí trobades, diferent de la que es trobaria en estat salvatge, també indiquen no només la presència d’aqüicultura sinó, també, d’una preferència gastronòmica, és a dir cultural, per una espècie concreta.
