Descobertes dues 'súper-Terres' que orbiten una estrella a només 11 anys-llum de la Terra

Un tercer planeta també podria encaixar en aquesta categoria i, una mica més lluny de l'astre que els altres, seria al bell mig de la seva zona habitable
Vista artística de la superfície d'un planeta rocós orbitant una nana vermella
Vista artística de la superfície d'un planeta rocós orbitant una nana vermella | ESO/M. KORNMESSER

Un equip d'astrònoms ha descobert l'existència de dues 'súper-Terres' que orbiten una estrella a només 11 anys-llum de nosaltres, segons afirmen els investigadors, que treballen al projecte Red Dots, en un article a la revista 'Science'. L'astre, Gliese 887, és una nana vermella molt poc brillant i amb una massa aproximada de la meitat del nostre Sol. Tot i això, per la seva proximitat a nosaltres, és la nana vermella més brillant que poden veure al cel nocturn. Com a part de Red Dots, que busca exoplanetes semblants a la Terra i a una distància relativament petita de nosaltres, ha estat observant Gliese 887 des de l'Observatori Austral Europeu, a Xile. Gràcies al seu espetròmetre HARPS, els astrònoms van detectar dos planetes que l'orbiten per les interaccions gravitatòries entre l'estrella i ells. Així és com van descobrir l'existència de Gliese 887b i Gliese 887c, que orbiten l'estrella cada 9,3 i 21,8 dies, respectivament. A més, encara van trobar indicis d'un tercer planeta, més allunyat de la nana vermella, que es calcula que l'orbita cada 50 dies.

Els planetes han estat identificats com a 'súper-Terres' -més grans que el nostre planeta però més petits que Urà o Neptú- i es troben molt a prop de la zona habitable de Gliese 887, on l'aigua pot existir en estat líquid a la superfície, una de les condicions que es creuen necessàries per al desenvolupament de la vida. Tot i això, la poca distància que els separa de l'estrella fa que, segurament, siguin massa càlids per mantenir l'aigua líquida, ja que reben entre 2,5 i 8 vegades més energia de la nana vermella de la que la Terra rep del Sol. No obstant això, el tercer planeta, que també podria ser una súper-Terra, és més lluny i, per tant, podria tenir unes condicions més favorables. Les característiques de Gliese 887 la fan molt adient per al desenvolupament de la vida. A diferència del nostre Sol, no té les taques fosques ni les erupcions massives que els astrònoms estan acostumats a veure. Amb la poca distància que els separa de la nana vermella, aquests fenòmens eliminarien completament l'atmosfera dels planetes que l'orbiten, però com que no passen, podria ser que en tinguessin i, fins i tot, que fossin més denses que la de la Terra. Així doncs, el sistema sembla, si més no, molt estable, també pel que fa a la brillantor de Gliese 887, cosa que facilitarà la detecció d'atmosferes i l'anàlisi de les seves composicions.