Com que només se n’han detectat alguns casos, que van causar la mort de dues persones, fins ara no hi ha cap tractament específic per al virus de Borbó (Bourbon virus, en anglès) que, transmès per les paparres, va ser descobert fa pocs anys. Fa uns dies, un equip d’investigadors de la Universitat de Washington, als Estats Units, van publicar un article a la revista ‘PLOS Pathogens’ on anunciaven l’èxit d’un medicament experimental que aconsegueix curar ratolins infectats amb aquest virus. Curiosament, el medicament, anomenat favipiravir, és efectiu contra el virus de la grip, contra la febre del Nil Occidental i contra algunen soques del Zika i l’Ebola però el seu ús només està aprovat en alguns països, com el Japó.
El virus va ser identificat per primera vegada l’any 2014 en un home de l’estat de Kansas, als Estats Units, que va arribar a l’hospital amb símptomes semblants als de la grip i marques de mossegades de paparra. Pensant que tenia erliquiosi, una malaltia transmesa pels mateixos insectes, el van tractar amb antibiòtics, però el seu estat va empitjorar i va morir al cap d’onze dies. Aleshores, una mostra de la seva sang va ser enviada al Centre de Control de Malalties dels Estats Units (CDC), que van descobrir què li havia causat la mort i van batejar-lo amb el nom del comtat de Bourbon, a Kansas mateix, on havia viscut aquest “pacient zero”. Més tard, el 2017, una dona va presentar-se a un hospital de St. Louis (Missouri) amb els mateixos símptomes. Tot i que la malaltia va ser identificada ràpidament, no disposar d’un tractament efectiu va fer que també acabés morint.
Aquest darrer cas va ser el que va captar l’atenció del doctor Jacco Boon, un investigador en el virus de la grip que treballa amb malalties infeccionses i que, coneixedor que el virus de Bourbon és semblant, va pensar que alguns dels medicaments aprovats o en desenvolupament per combatre-la també podia ajudar a combatre aquesta nova malaltia. Els investigadors van anar eliminant noms de la llista fins a trobar el fivipiravir, que inhibeix una proteïna que el virus necessita per a multiplicar-se i que és igual en el virus de Bourbon i en el de la grip. Com que les infeccions són molt poc rares, Boon i el seu equip van provar el remei en ratolins. Tots els animals infectats que no van ser tractats van morir mentre que, en canvi, tots els tractats van sobreviure.
La raresa de la malaltia -un tercer pacient, identificat a l’estat d’Oklahoma, va sobreviure- i la dificultat per identificar-la sense símptomes clars fa difícil saber com de comunes són les infeccions i quantes morts s’han atribuït erròniament a complicacions de la grip. En cas d’un diagnòstic correcte, a més, com que el favipiravir no està aprovat als Estats Units és difícil que se’ls pugui administrar, de manera que la millor manera de protegir-se’n continua sent evitar les mossegades de paparra.
