Un descens en la fertilitat podria haver causat l'extinció dels Neandertals

Una nova hipòtesi basada en models poblacionals afirma que la seva desaparició podria no haver estat conseqüència d'una catàstrofe sinó d'un decreixement gradual
Esquelet i reproducció home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó) | Photaro (CC)

Una nova hipòtesi sobre l'extinció dels homes de Neandertal, basada en models d'evolució de la població, afirma que la seva extinció no va ser causada per una gran catàstrofe sinó per una caiguda de la fertilitat que va anar reduint els seus números fins a desaparèixer. En un article publicat a la revista 'PLOS ONE', un grup d'investigadors de la Universitat Aix Marseille (França) encapçalats per Anna Degioanni, expliquen com petits canvis demogràfics podrien haver dut els Neandertals a l'extinció en un procés que hauria durat entre 4.000 i 10.000 anys.

 

La manca de dades empíriques que permetin demostrar les hipòtesis sobre l'extinció dels neandertals és un dels grans problemes d'aquest camp. Moltes de les teories que s'han proposat per explicar els motius de la desaparició d'aquest parent dels humans moderns es basen en grans catàstrofes, com ara malalties o canvis climàtics, però Degioanni i el seu equip volien provar escenaris d'extinció alternatius. Per això van crear un model d'evolució de la població dels neandertals que els va permetre explorar factors demogràfics que haurien pogut resultar en decreixement poblacional i finalment l'extinció de l'espècie al llarg d'un període d'entre 4.000 i 10.000 anys, compatible amb les dades que se'n coneixen. Així, els investigadors van introduir paràmetres bàsics al seu model -supervivència, migracions, fertilitat- basant-se en dades de grups de caçadors-recol·lectors actuals i també dels grans simis, a més de les dades disponibles dels mateixos neandertals.

Extensió aproximada de l'Homo sapiens neanderthalensis | Wikimedia Commons

 

Segons el seu model, una reducció de la fertilitat d'un 2,7% entre les dones neandertals de menys de 20 anys podria haver causat l'extinció de l'espècie en un període de 10.000 anys. Si la reducció hagués estat d'un 8%, l'extinció hauria trigat només 4.000 anys a produir-se. Si a aquest descens de la fertilitat s'hi afegís una reducció en la supervivència dels infants de menys d'un any, l'extinció també es produia en un temps relativament curt. Amb aquestes proves, els autors volien explorar possibles escenaris de desaparició dels neandertals, no pas postular una explicació definitiva. La pregunta a què responen, doncs, és  "com" es van extingir, no pas "per què". Tot i així, destaquen que el seu estudi és el primer que fa servir dades empíriques per posar de manifest que canvis demogràfics relativament menors podrien haver acabat amb l'espècie, i esperen que el seu model resulti útil per a futurs estudis sobre els neandertals.