Elaborar un pla estratègic català per donar una resposta més adient a les especificitats de Catalunya és l’acord assolit entre els representants del sector productor i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació en el marc de la Taula Agrària, que s’ha celebrat aquest matí a Barcelona. L’estratègia plantejada pel Departament i consensuada amb tots els membres de la Taula -Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya- serà el posicionament que defensarà el Govern envers el finançament, l’estructura i mesures de la nova Política Agrària Comuna que s’aplicarà en el proper període 2021-2027. En relació amb l’acord, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha destacat la importància del suport del sector a l’hora de reclamar “la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a escala territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts”. “Catalunya necessita poder definir les polítiques agràries pròpies. La diversitat dels sectors a l’Estat espanyol fa que no es puguin establir les condicions de les subvencions de la PAC des d’un punt de vista centralitzat”.
D’altra banda, el Departament i el sector coincideixen en què “la nova PAC s’ha de modernitzar i simplificar amb polítiques que fomentin zones rurals dinàmiques i que assegurin la continuïtat d’un sector que té una enorme responsabilitat: garantir que hi hagi aliments suficients per a la ciutadania d’aquest país i que aquests aliments siguin de bona qualitat, saludables i segurs”, ha explicat la consellera. Per això, ha manifestat, “no estem d’acord amb la distribució de les prioritats del marc financer plurianual proposat per la Comissió Europea, que representa una reducció dels fons per a les polítiques agràries i de les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial a favor d’altres programes. Els fons de les polítiques agràries comunes són d’interès general; amb la seva reducció, tothom hi perd”. Jordà també ha volgut recordar que Catalunya ha garantit, en cada període, l’execució total dels fons per al desenvolupament rural disponibles, gràcies a un sector agrari actiu i emprenedor amb capacitat d’adaptació. “Conseqüentment, proposem que el volum de fons assignats en el nou període per al desenvolupament rural tingui en compte el nivell d’execució dels anteriors”.
En el document consensuat a la reunió, Administració i sector defensen l’elaboració d’un pla estratègic català que inclogui, entre d’altres, la definició d’agricultor genuí amb indicadors objectius i que permeti “que qui rep ajuts de manera prioritària siguin aquelles persones i empreses que tenen l’activitat agrària com a activitat principal”, ha reblat la consellera. Respecte als ajuts directes, s’ha acordat que el pla prevegi un nou model que abandoni la referència històrica dels drets, sempre i quan hi hagi mecanismes correctors per esmorteir-lo, i el manteniment del règim de petits agricultors per donar suport a les petites explotacions per la seva contribució al desenvolupament territorial. També es proposa demanar l’augment dels fons destinats als ajuts associats adreçats a la millora de la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions i a la qualitat de la producció, i mantenir les mesures contra la volatilitat i crisi de mercat, tot i que la seva aplicació haurà de ser més flexible i àgil per poder fer front als problemes puntuals d’algun sector. Per això, troba necessari establir indicadors objectius que desencadenin de manera automàtica els mecanismes de crisi de l’OCM per a les pertorbacions de mercat.
El document també defensa la incorporació de joves com a eina imprescindible per garantir l’activitat agrària i la resiliència del món rural. Sobre aquest punt, la consellera d’Agricultura ha precisat que “cal respectar la singularitat en el model d’incorporació de joves que hem desenvolupat a Catalunya; no es pot acceptar cap regressió ni en els objectius ni en el desenvolupament de la mesura”. Així mateix, el pla estratègic català ha d’incloure des de l’inici les demandes referents al reforç de les inversions que contribueixin a la mitigació del canvi climàtic i les relatives a la incorporació de la perspectiva de gènere. Finalment, entre els punts acordats es planteja que els ajuts Leader, destinats a la dinamització del món rural, puguin completar-se amb altres fons estructurals que no siguin estricament agrícoles i que permetin abordar el desenvolupament local de manera integral, econòmica i social.
