Unes dents de llet de 31.000 anys proven la relació entre antics siberians i nadius americans

L'ADN ha permès descobrir un nou grup d'habitants de les zones nord-orientals de l'actual Rússia que van creuar l'estret de Bering i es van establir al Nou Món
El jaciment del riu Yana, a Sibèria, on s'han trobat les dues dents de llet
El jaciment del riu Yana, a Sibèria, on s'han trobat les dues dents de llet | Elena Pavlova

Dues dents de llet de 31.000 anys d'antiguitat, enterrades en un jaciment arqueològic del nord-est de Sibèria (Rússia) han permès descobrir un nou grup humà que vivia a la zona durant la darrera Edat de Gel. La troballa forma part d'un estudi més ampli que també ha descobert unes altres restes de fa 10.000 anys en un altre indret de la regió que, com les dents, mostren la relació genètica entre aquells habitants de Sibèria i els nadius nord-americans, una relació que es coneixia però que fins ara no s'havia trobat mai fora dels Estats Units.

 

Segons explica un article publicat a la revista 'Nature', un equip d'investigadors liderats pel professor Eske Willerslev, de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) ha batejat aquest nou grup de població com a 'Antics Nord-Siberians' i els ha descrit com "una part important de la història humana". L'ADN de les dents, les úniques restes humanes trobades d'aquella època, va ser extret d'un jaciment proper al riu Yana, descobert el 2001 i on hi ha més de 2.500 restes d'ossos animals i d'ivori, a més d'eines de pedra i proves que, a la zona, hi vivien uns quaranta humans que sobrevivien a les duríssimes condicions de la regió fa 31.000 anys caçant mamuts i rinoceronts llanuts i bisons. A la zona propera, segons calculen els investigadors, hi vivien unes 500 persones, i l'anàlisi de les dues dents, que pertanyien a dos dents diferents, no mostra cap prova de l'endogàmia que, en aquell moment, patien els neandertals.

 

 

La dinàmica de les poblacions de l'època, molt complexa, ha estat estudiada a partir de l'anàlisi de 34 mostres biològiques humanes trobades en jaciments arqueològics del nord de Sibèria i el centre de Rússia, i ha mostrat que aquest grup en particular, els Antics Nord-Siberians, eren més propers als europeus que no pas als asiàtics i que, per tant, devien haver migrat de més a l'oest després que el genoma d'asiàtics i europeus comencés a diferenciar-se. Així, aquestes mostres han ajudat a veure més clarament el mosaic genètic de les persones que, actualment, viuen en una gran àrea entre el nord d'Euràsia i Amèrica, sent la "baula perduda" que explica la genètica dels nadius nord-americans.

 

Les dues dents de llet trobades al jaciment
Les dues dents de llet trobades al jaciment | Universitat de Cambridge

 

Segons una teoria àmpliament acceptada, els humans van arribar a Amèrica a través de Sibèria, creuant fins a Alaska creuant un pont de terra que anava de banda a banda de l'estret de Bering i que es va submergir en acabar l'Edat de Gel, separant altre cop els continents. Segons les investigacions, aquests ancestres dels nadius americans eren asiàtics que s'havien barrejat amb els Antics Nord-Siberians. Aquest descobriment es va fer gràcies a les restes d'un mascle de fa 10.000 anys trobades a prop del riu Kolyma i l'ADN del qual mostra aquesta mescla, molt semblant a la dels nadius nord-americans.

 

 

Alhora que es publicava aquest descobriment, una altra investigació també ha mostrat el gran impacte que, més tard, va tenir la migració de caçadors-recol·lectors de l'Àrtic que també van passar de Sibèria a Amèrica del Nord, però, en aquest cas, fa uns 3.000 anys. Tot i que aquest grup era prou conegut gràcies a les restes arqueològiques i d'ADN, els estudis previs indicaven que havien estat substituïts pels avantpassats de pobles àrtics actuals com els inuit i els aleuts. La darrera anàlisi genètica, però, publicada també a la revista 'Nature', apunta a que molts dels nadius nord-americans actuals descendeixen parcialment d'aquests pobladors.

L'estret de Bering
L'estret de Bering | Wikimedia Commons

 

Si els primers humans van arribar a Amèrica des d'Àsia fa uns 14.500 anys, la segona gran migració va tenir lloc fa 5.000 anys i va consistir en un grup que els arqueòlegs anomenen paleoesquimals. Fa uns 800 anys, els avnatpassats dels esquimals actuals van ocupar el seu lloc i, al cap de poc més d'un segle, havia desaparegut qualsevol rastre dels habitants anteriors de la regió. Gràcies a aquest darrer estudi, fet sobre 48 individus antics i 93 de moderns de Sibèria, Alaska, les illes Aleutianes i el Canadà i que ha emprat nous mètodes d'anàlisi per establir relacions entre diversos grups, s'han pogut descriure totes les diverses poblacions de la zona i mostrar que una part important dels nadius de les zones més septentrionals del continent americà descendeixen d'aquells paleoesquimals, com també ho fan part dels nadius de zones encara més al sud, als altres 48 estats dels Estats Units exceptuant Puerto Rico.

 

Així, sembla que aquells migrants es van barrejar amb els habitants anteriors de la regió, més propers als nadius americans de les regions més australs, poc després d'arribar a Alaska, fa entre 4.000 i 5.000 anys, i van difondre un dels grups lingüístics dels nadius de la zona: les llengües Na-Dene. Els investigadors esperen que aquestes dades, juntament amb les de l'estudi anterior, ajudin a resoldre un dels trencaclosques més fascinants de l'expansió de les poblacions humanes per tota la Terra i que, a més, siguin un model a seguir per a trobar la resposta a preguntes semblants a altres indrets del planeta on, fins ara, no s'ha pogut treure l'entrellat de com hi van arribar els humans.