Les Terres de l’Ebre van ser declarades Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 2013. Amb un relleu variat i una situació geogràfica estratègica, la seva biodiversitat, tant en flora com en fauna, és molt elevada. La reserva conté un bon nombre d’ecosistemes diferents, tant interiors com costaners, i comprèn tant el Parc Natural del Delta de l’Ebre i com el Parc Natural dels Ports.
La varietat del seu relleu es deu a la trobada del riu Ebre amb el Mediterrani, que produeix més de 320 quilòmetres quadrats de dunes, badies, salines i llacunes, que acullen molts tipus diferents d’animals i plantes. El Parc Natural del Delta de l’Ebre, de fet, és una de les zones humides més importants del tot el Mediterrani i amb un total de 7.736 hectàrees, on els arrossars es converteixen en una atracció per a flora i fauna, és la zona humida protegida més gran del nostre país. Hi ha més de 800 espècies vegetals diferents, on destaquen els canyissos, els joncs, etc, que s’han hagut d’adaptar a condicions extremes i colonitzar tan dunes com sòls salins com zones de llacunes. Aquesta suma de paisatges diversos permet que la biodiversitat en aquesta zona sigui molt rica, amb aus i espècies vegetals tant d’ecosistemes d’aigua salada com d’aigua dolça. El Delta és tan important per als ocells que va ser declarada internacionalment zona d’especial protecció de les aus (ZEPA).
Encara que el delta de l’Ebre és famós sobretot entre els ornitòlegs, la seva fauna és molt variada més enllà dels ocells. La diversitat d’hàbitats i el seu clima humit i temperat faciliten la presència de molts invertebrats, com ara la gran varietat d’espècies de papallones i libèl·lules que s’hi poden trobar. A les Terres de l’Ebre s’hi han localitzat 120 espècies de papallones diürnes -de les 200 que s’han observat a tot el país- i 48 especies de libèl·lules, algunes d’elles molt rares no només a Europa sinó a tot el món. A més, els arrossars del Delta també són la llar de moltíssimes espècies de crustacis, aràcnids, arnes i coleòpters, que tenen un paper essencial en els seus ecosistemes. Passant al grup dels vertebrats, d’entre la biodiversitat d’animals del Delta podem destacar herpetofauna, que inclou amfibis i rèptils. Hi ha serps d’aigua i sargantanes en abundància i, encara que de manera més escassa, també hi són presents tortugues, tritons, gripaus i granotes. L’única espècie de granota que hi manté una població elevada, però, és la granota verda.
L’element més important del Delta, com no podia ser d’una altra manera, és l’aigua, que té diferents graus de salinitat al llarg del seu recorregut. Si al riu pròpiament dit és molt baixa, a mesura que es barreja amb l’aigua del mar el seu contingut de sal va pujant. El número d’esturions i llamprees del riu ha disminuït, però hi han aparegut espècies introduïdes com la perca, el lluç de riu i els silurs. A més, també s’hi troben amb abundància mugílids (llisses), serrànids i anguiles, i un gran nombre d’espècies marines que també donen fama al litoral de la zona. Pel que fa a la presència de grans mamífers, com ara senglars i teixons, és només esporàdica a causa de la humanització del Delta. No obstant això, se sap que abans hi havia hagut cèrvols i cabirols. Actualment, encara queden mamífers més petits, com alguns conills, guineus i un nombre reduït de llúdrigues, eriçons i mosteles.
Com hem esmentat, les aus són un dels punts més atractius del Delta de l’Ebre, amb molta importància a nivell internacional. A la tardor, els camps enaiguats són colonitzats per milers d’ocells aquàtics que passen en migració o comencen la hibernació. Tot i que la més coneguda de totes les espècies que s’hi desplaces són els flamencs, formen part dels entre 50.000 i 100.000 exemplars de 343 espècies diferents que s’hi poden trobar. Per aquesta gran biodiversitat, el delta de l’Ebre apareix esmentat sovint com a zona de màxim interès i sempre té categoria A, de prioritat de protecció urgent, per les colònies de cria i pel pas dels ocells migratoris.
Durant el temporal Glòria es va dir molts cops que el delta de l’Ebre estava destrossat i es volia demanar la declaració de zona catastròfica. Si el Delta quedés inundat i destruït per l’aigua del mar, molta de la biodiversitat que hi viu es veuria afectada, i molt sovint no som conscients de la importància de mantenir zones com aquesta per assegurar la supervivència de la gran riquesa natural del planeta. En aquest sentit, els darrers esdeveniments han fet que ja s’estigui promovent un estudi, a través de la fundació Abertis, que s’haurà de centrar en la recuperació de la biosfera de les Terres de l’Ebre, especialment els espais naturals més afectats pel Glòria, com el Delta, que la mateix fundació ha definit com a ecosistema “singular, vulnerable i fràgil”.
Cristina Recasens (Palamós, 1993) és graduada en Biologia i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat tant al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com al Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la mateixa universitat.
