La colònia de flamencs del Delta de l’Ebre ha registrat el seu màxim històric de naixements de polls i de parelles reproductores, amb 4.303 parelles i 3.260 cries. No ha estat la millor dada d’èxit reproductor, i amb una mitjana de 0,74 polls per parella és la tercera xifra més alta del registre. Com ha apuntat el tècnic del Parc Natural, Toni Curcó, un factor clau els últims cinc anys ha estat el control de predadors com la guineu i el gavià argentat, que entre 2013 i 2017 van provocar un descens del nombre de parelles reproductores de la colònia, per sota de les mil. Enguany s’ha suspès l’anellament de cries que es feia al juliol però no es tem que interfereixi en la sèrie d’observació dels moviments migratoris de l’espècie.
El flamenc s’està reproduint amb molt èxit al delta de l’Ebre. En una única colònia situada a les salines de la Trinitat de la Punta de la Banya, ha final de maig es van recomptar 4.303 parelles. Es fa amb un vol fotogràfic en el qual col·labora la Unitat RPAS dels Agents Rurals. El passat 23 de juliol es va fer un altre vol per recomptar els polls i avaluar l’èxit reproductor. Han sobreviscut un total de 3.260 polls, una xifra que representa un èxit de productivitat de 0,74 polls per parella. El nombre de cries suposa “el màxim històric” de naixements des que aquesta au es va establir a les salines de la Trinitat, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el 1992, quan es van instal·lar 251 parelles. Va ser a partir del 2006 quan la colònia de parelles reproductores no va deixar de créixer a la primavera i estiu. El màxim històric es va registrar el 2009 amb 3.139 parelles. Però a partir del 2013 aquesta tendència es va trencar.
Fins al 2017, no s’establien més de 1.000 parelles al Delta per criar, i es va relacionar amb problemes amb el gavià argentat (Larus michahellis) i la guineu (Vulpes vulpes). “L’èxit de reproductor d’una colònia depèn de molts factors, alguns els podem mesurar i altres no, però sembla bastant clar que després d’uns anys molt dolents, amb molta predació i molèsties per part d’aquestes espècies i aplicant mesures de control, fa cinc anys que la cosa va millor i el factor principal es deu a aquesta causa”, ha assenyalat Toni Curcó, tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquestes accions de control dels predadors encara es mantenen. El flamenc és una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre i és l’únic lloc de Catalunya on es reprodueix i un dels pocs punts de la Mediterrània on ho fa de manera regular. La població total presenta fortes fluctuacions estacionals, amb una presència màxima a l’hivern, amb uns 12.500 exemplars de mitjana, i una mínima a la primavera-estiu, amb uns 5.000-6.000 exemplars de mitjana, precisament en el període durant el qual es reprodueix.
El delta de l’Ebre forma part la Mediterranean and West African Greater Flamingo Network, entitat que aplega set països de la conca mediterrània, des de Mauritània fins a Turquia, que coordinen el seguiment i l’anellament de flamencs. Fins a enguany, al Parc Natural del Delta de l’Ebre s’han anellat 4.370 exemplars de flamenc. S’ha observat amb aquesta acció que migren a un total de 14 països, com ara França (36% de les observacions), Espanya (21%) i Itàlia (19%) però també a indrets molt més llunyans com ara Mauritània, Senegal, Montenegro i Turquia. L’anellament de flamencs és una activitat científica que requereix la participació d’unes 250 persones, entre personal tècnic i voluntari. Les característiques d’aquesta activitat (reunions multitudinàries, transport per accedir a la zona d’anellament, diverses procedències) no s’han pogut adaptar a les mesures sanitàries de la covid-19 i s’ha aconsellat suspendre-la. “No tindrem dades dels polls nascuts enguany. És molt greu? És una qüestió que no permet fer seguiment amb el detall que voldríem però havíem de prioritzar la seguretat de les persones”, ha explicat Curcó. “Els flamencs viuen molts anys, sovint més de 20, un anellament ens permet tenir molt recorregut i tenir moltes dades i això no ho perdrem gràcies a la característica biològica del flamenc”, ha destacat.
