El jaciment de Basturs Poble, al Pallars Jussà, és una capa d’ossos, un estrat geològic que conté una gran quantitat de fòssils. Amb una antiguitat aproximada de 70 milions d’anys, és l’única a tota Europa que només conté fòssils d’hadrosàurids que, segons es pensa, pertanyien a una sola espècie, Pararhabdodon isonensis, que es creu que van morir en molt poc temps a causa de les condicions ambientals, probablement una sequera molt extrema.
Després de la seva mort, les aigües es van endur les seves restes i es van dipositar plegades al lloc on van començar a fossilitzar-se, no gaire lluny d’on havien mort. Un estudi recent, publicat a la revista ‘PLOS ONE’, analitza 270 restes fòssils del lloc, que comprenen cranis, mandíbules, dents, vertebres i extremitats, examinant l’interior dels fòssils per esbrinar quina edat tenien els exemplars quan van morir i en quines condicions van viure.
Gràcies a aquest sistema, els paleontòlegs van esbrinar que les restes pertanyen en gran mesura a exemplars joves i, en menys quantitat, a subadults i adults. Tot i això, no es va trobar cap fòssil acabat de néixer: els exemplars més joves tenien uns 2 anys i, els més grans, entre 14 i 15. Això fa pensar als investigadors que els fòssils corresponen a una població natural d’herbívors, amb gran presència d’exemplars joves, i també que la vulnerabilitat dels animals més joves podria explicar la seva prevalença al jaciment.
Els hadrosaures eren un grup de dinosaures herbívors típics del Cretaci Superior i un dels que ha estat més estudiat. Entre les seves subfamílies hi ha els lambeosaurins, molt presents als jaciments catalans, amb un cos de mida mitjana-gran –6-7 metres de llargada i fins a 3 tones en la seva fase adulta– i unes potes posteriors molt més fortes que les anteriors, que els permetien desplaçar-se tant sobre dues com sobre quatre potes.
La seva característica més coneguda, però, és la seva cresta cranial, l’ús de la qual no es coneix però que es pensa que podia servir com a reclam per a les femelles o bé com a cambra de ressonància per amplificar els sons i ajudar a reconèixer els membres de la mateixa espècie. De totes les espècies del grup, l’única que es coneix que va viure al Pallars Jussà és la Pararhabdodon isonensis, descrita el 1985 després de la descoberta de restes a Sant Romà d’Abella.
El nostre país és molt ric en sediments fòssils, especialment al Prepirineu, on hi ha restes de diverses formes de vida del Cretaci Superior, entre fa 70 i 66 milions d’anys, molt poc abans de la gran extinció que va acabar amb pràcticament tots els dinosaures, amb l’excepció dels ocells. Als Pirineus, doncs, hi ha alguns dels darrers dinosaures que van viure a Europa, que van sobreviure fins pocs segles abans de la seva desaparició arreu del món.
El jaciment de Basturs Poble va ser localitzat pel divulgadors científic Marc Boada l’agost de 2001. Després de trobar fòssils a la superfície, va contactar els paleontòlegs del museu de Conca Dellà, que van organitzar una excavació que va confirmar l’espectacular troballa. Des d’aleshores s’han fet 12 campanyes més d’excavacions i els fòssils trobats es conserven al mateix museu, que té una sala d’exposició de dinosaures amb alguns dels ossos més destacats i una reproducció a escala real d’un Pararhabdodon isonensis.
