“Com diu? Que el riu baixa de color de llet?”, és la frase contundent que obre un dels capítols del llibre ‘Andanzas y desventuras de un ecólogo en los juzgados del “reyno”’ de Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, que explica la seva experiència com a pèrit del fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un centenar de judicis relacionats amb delictes ecològics. En el nou títol, publicat per l’editorial Milenio, Narcís Prat descriu la seva participació com a ecòleg en judicis sobre delictes mediambientals, especialment abocaments de contaminants als rius, de 1989 a 2001.
Amb un estil divulgatiu, ple d’anècdotes personals i sentit de l’humor, l’autor combina explicacions sobre el funcionament intern del món jurídic amb el coneixement científic sobre els factors que causen episodis de contaminació en els rius i el seu impacte sobre el medi natural. En concret, Narcís Prat recorda els seus inicis en el món dels judicis per temàtiques ambientals en un moment en què totes les causes per delicte ecològic es basaven en un únic article del Codi Penal i la sensibilització social era encara mínima. En aquella època, els eixos de referència del món de la jurisdicció mediambiental eren una gran permissivitat davant l’activitat industrial i la falta de mitjans tècnics i professionals. Com a resultat, les multes al sector empresarial eren anecdòtiques i se solia arribar a solucions pactades, com el conegut pla de descontaminació gradual.
“Ningú tenia gaire idea de què s’havia de fer, ni els jutges, ni el fiscal, ni els advocats defensors, i els coneixements de temes ambientals d’aquests professionals eren tan amplis com els meus en dret”, recorda Prat al llibre, que és catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia, i un dels experts més destacats a tot el país en l’àmbit de l’ecologia dels rius. “Quan vaig preguntar al fiscal com s’havien de fer els informes i amb quins mitjans comptava, em va dir que jo mateix, que els informes els fes com cregués oportú fer-los i de quins mitjans materials per a fer-los, doncs els que jo pogués aconseguir”.
Durant més d’una dècada, l’autor va participar en múltiples casos judicials de diferents tipologies -abocaments, adob de pells, detergents, dissolvents, escorxadors, laboratoris, papereres, tèxtils, aigües residuals-, que es descriuen com una autèntica lluita de David contra Goliat. “Segons ells jo era un enemic del progrés per la interpretació exigent i restrictiva de la norma del delicte ecològic. Amb els meus peritatges l’únic que feia era obligar les empreses a tancar les seves plantes”. En altres capítols, Prat també recorda la importància del treball en equip amb altres pèrits ambientals, experts i representants del món de la judicatura que han contribuït amb la seva activitat professional “a que els rius del ‘reyno’ estiguin, avui, una mica més nets que abans”.
Narcís Prat és un dels fundadors de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i ha contribuït a definir un nou model de gestió de l’aigua a tot l’Estat. Director de múltiples projectes de recerca, va ser el primer director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management i ha estat assessor de l’Agència Catalana de l’Aigua, entre altres càrrecs. Va ser el coordinador del projecte europeu LIFE TRivers, dedicat a l’estudi de l’estat ecològic dels rius temporals d’acord amb els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. En l’actualitat, les seves línies de recerca continuen dins el grup de recerca FEHM -Freshwater Ecology, Hydrology and Management- que ara lidera la professora Núria Bonada, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Prat també és responsable del projecte de ciència ciutadana RiuNeT, una eina interactiva per conèixer millor els ecosistemes fluvials que ha rebut el Premi Medi Ambient 2017 de la Generalitat de Catalunya en la categoria de millor iniciativa, així com el Premi Antoni Caparrós, del Consell Social de la UB, al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació.
