El desenvolupament del 5G com a motor econòmic del futur arriba en plena batalla comercial entre els Estats Units i la Xina. Aquesta nova generació de tecnologies de telefonia mòbil no només donarà més capacitat i connectivitat als nostres aparells, sinó que farà més potents les infraestructures. El 5G obre oportunitats econòmiques però també planteja problemes a governs i institucions. A Europa, preocupa el desplegament d’aquesta tecnologia per les possibles interferències de règims autoritaris, així com pels riscs que pugui tenir per a la salut i per al medi ambient.
Actualment, la xinesa Huawei i les europees Nokia i Ericsson són al capdavant en l’impuls del 5G. La competitivitat de preus del gegant xinès el posa en avantatge respecte als seus competidors, però el seu predomini en el subministrament d’aquesta tecnologia genera preocupacions als Estats Units i a Europa. Washington la té en el punt de mira perquè la veu com una amenaça directa a la seva seguretat, mentre que Brussel·les manté una posició moderada permetent el seu accés a la xarxa europea però marcant condicions en infraestructures crítiques centrals nuclears, aeroports o sistemes financers.
L’experta en seguretat internacional i geopolítica del German Marshall Fund Kristine Berzina veu preocupant que règims autoritaris com la Xina puguin tenir accés a informació o dades personals d’estats democràtics. “Què passa quan la nostra informació es dona a actors que no es comporten com els nostres governs, que no rendeixen comptes ni són transparents?”, es pregunta. A més, remarca que els riscos no venen per la dependència als mòbils xinesos sinó per la inclusió del 5G a grans infraestructures. “Un cop la tecnologia és dins, treure-la si t’adones que suposa un risc de seguretat és molt car”, alerta.
En aquest sentit, assegura que la preocupació sobre els proveïdors xinesos de 5G no és “només de Trump” i que hi ha consens entre demòcrates i republicans sobre els riscos que suposa per la seguretat dels Estats Units. Així, desvincula l’afer del 5G de la guerra comercial entre Washington i Pequín. “No és una qüestió de competició, sinó de vulnerabilitats fonamentals de seguretat”, defensa. Per la seva banda, l’eurodiputat Ivo Hristov, membre de la comissió d’Indústria del Parlament Europeu encarregada de seguir el desplegament de la xarxa de 5G a Europa, defensa que la política respecte a aquesta tecnologia no s’hauria de fer des d’un “punt de vista ideològic” perquè “la seguretat és un afer global”.
L’administració Trump va exigir als països europeus una prohibició total d’accés a les companyies xineses i va arribar a amenaçar amb deixar de compartir informació secreta. Per la seva banda, Pequín va insinuar revenges econòmiques si es tancaven les portes del mercat europeu. Finalment, Brussel·les va optar per restriccions a proveïdors de 5G que puguin suposar un “alt risc” per a la seguretat. La Comissió Europea ha confeccionat una guia per evitar perills com ciberatacs o interferències estrangeres, però està en mans de les capitals del bloc decidir quin nivell d’accés permeten a les companyies a la seva xarxa, especialment en sectors vulnerables. Hristov considera que s’han d’exigir els “mateixos estàndards per a tots els proveïdors, siguin americans, xinesos o europeus”. També reivindica el rol de Brussel·les en la qüestió. “Si ho deixem només en mans de cada estat serem més dèbils”, apunta.
L’experta del GMF veu encertada la posició de Brussel·les. En aquest sentit, apunta que en les pròximes dècades s’obriran nous dilemes similars, per exemple, en el camp de la Intel·ligència Artificial. Per l’expert en innovació veterà de Silicon Valley i professor de la Universitat de Berkeley Jerome Engel, la “batalla estratègica” per definir els estàndards del 5G pot ser més entre companyies que entre estats. “Pot ser que no sigui tan geopolítica com econòmica, ja ho veurem”, apunta. Engel assenyala que definir uns estàndards globals serà un “repte” perquè amb totes les tecnologies sempre hi ha una “guerra pels estàndards”. “Això passarà també amb el 5G, però hem de col·laborar perquè si hi ha uns estàndards globals han de ser els millors per a tots”, assenyala. Segons l’expert en innovació, la tecnologia 5G “obre una oportunitat molt important”.
Les dades privades i la informació sensible dels estats no és l’única inquietud a Europa. Un informe del Parlment Europeu alertava dels dubtes sobre “l’impacte negatiu” del 5G per a la salut de les persones i el medi ambient per les seves “altes freqüències”. Hristov considera que s’han de considerar “tots els reptes” del 5G, també els que suposa per a la “salut humana” i la “biodiversitat”. “Diversos estudis suggereixen que el 5G podria afectar la salut d’humans, plantes, animals, insectes i microbis”, assegura l’informe. Tot i això, també reconeix que no hi ha prou evidències, especialment perquè ara mateix no és “possible simular o mesurar acuradament les emissions del 5G al món real”. La Comissió Europea no ha realitzat cap estudi sobre els riscos de salut potencials del 5G, però els investigadors demanen “prudència” amb aquesta tecnologia i més recerca sobre els perills per a la població.
