Per primera vegada, una combinació de bacteriòfags creats mitjançant l’enginyeria genètica ha aconseguit curar una infecció en una jove, segons explica la revista ‘Science’. Els bacteriòfags, també anomenats ‘fags’, són virus que només infecten bacteris i que, tot i que van ser objecte de recerca durant el segle XX, especialment a la Unió Soviètica, van ser força oblidats com a teràpia a causa del gran èxit dels antibiòtics.
Amb l’aparició de bacteris resistents, però, la recerca de formes de combatre’ls ha tornat a despertar l’interès en aquesta alternativa. El còctel de fags emprat en aquest cas estava preparat per atacar micobacteris, un gènere que inclou, entre d’altres, els bacteris responsables de la tuberculosi i la lepra. Gràcies al tractament, al cap de sis mesos les ferides de la pacient es van curar i el seu estat de salut va millorar sense patir cap efecte secundari greu, un gran èxit que ha estat compartit a la comunitat científica en un article a la revista ‘Nature’.
En el cas d’aquesta pacient, una noia de quinze anys amb fibrosi quística que va patir una infecció després d’un doble transplantament de pulmó que va tenir lloc el setembre de 2017. La jove, Isabelle Carnell, havia estat combatent una infecció per ‘Mycobacterium abcessus’ resistent als antibiòtics durant la meitat de la seva vida i, després de l’operació, els bacteris es van escampar ràpidament, fent que la ferida d’incisió es tornés de color vermell brillant i li apareguessin úlceres supurants per tot el cos.
Helen Spencer, la pediatra respiratòria de la pacient a l’hospital Great Ormond Street de Londres, a Anglaterra va declarar que “el meu cor s’enfonsa quan a un pacient [de transplantament de pulmó] se li infecta la ferida, perquè sé quina serà la trajectòria. És un camí tortuós que ha acabat amb la mort per a tots aquells nens”.
Després que tots els tractaments habituals fallessin, la mare d’Isabelle va demanar si hi havia alguna alternativa, pensant en un article que havia llegit sobre fer servir virus per a matar bacteris. Spencer va estar d’acord a intentar-ho, al cap i a la fi, l’ús de fags no és nou i s’hi havia treballat força. Així doncs, la doctora va col·laborar amb alguns dels principals experts en recerca en la teràpia amb bacteriòfags i van preparar un còctel dels primers virus d’aquest tipus que havien estat dissenyats genèticament amb aquesta finalitat i, també, els primers dirigits als micobacteris.
Després de sis mesos de tractament, les ferides d’Isabelle es van anar curant i el seu estat de salut va millorar. Tot i això, els científics no volen celebrar-ho tan aviat: tot i que la teràpia ha funcionat, ha estat només en aquest cas, i cal fer proves en assaigs clínics reals per comprovar l’abast de la seva eficàcia. A diferència dels antibiòtics, els fags normalment només eliminen una soca d’un bacteri i, per tant, l’efectivitat del tractament podria variar enormement entre dues persones.
En el cas d’Isabelle, patia una infecció per M. abcessus, un bacteri que és habitual que s’instal·li a la mucositat dels malalts de fibrosi quística, una malaltia genètica relativament rara que afecta unes 80.000 persones a tot el món. Aquestes infeccions poden arribar a causar tants danys al pulmó com per fer necessari un transplantament. Va ser el cas d’Isabelle, que havia perdut dos terços de la seva funció pulmonar però la infecció de la qual, malauradament, va resistir el transplantament i va posar en perill greu la seva vida.
La doctora Spencer, però, va contactar amb l’equip de Graham Hatfull, de la Universitat de Pittsburgh (Estats Units), que conserva una col·lecció de més de 15.000 bacteriòfags dels quals, després de tres mesos de recerca, en van trobar tres que eliminaven les mostres de M. abcessus que estaven matant Isabelle. D’aquests, però, dos tenien gens repressors que limitaven la seva letalitat, gens que van ser eliminats mitjançant enginyeria genètica per augmentar la seva eficàcia combatent la infecció.
Setanta-dues hores després de la primera infusió del còctel de fags, les úlceres d’Isabelle van començar a assecar-se i, al cap de sis setmanes de tractament intravenós dos cops al dia, la infecció pràcticament havia desaparegut. Tot i això, la presència de restes va recomanar continuar la teràpia durant més temps. A dia d’avui, Isabelle pot anar a l’escola i passar estona amb els seus amics, i tot sembla indicar que, amb una mica més de temps, la infecció desapareixerà del tot.
