La cultura i la tecnologia podrien ser al darrere de l'expansió dels humans per tot el món

Un nou estudi indica que, abans que els humans s'escampessin pel món des de l'est d'Àfrica, un petit grup culturalment i tecnològicament més avançat hi va arribar provinent del sud del continent
Reproducció artística d'humans primitius
Reproducció artística d'humans primitius | Domini Públic

Tot i que se sap que l'Homo sapiens, els humans moderns, van aparèixer a Àfrica fa més de 300.000 anys, els científics debaten si els més primerencs eren exactament com nosaltres pel que fa a les seves capacitats cognitives. El que sí que és força clar és que, fa 100.000 anys, ja hi havia petites comunitats de persones virtualment indistingibles de les actuals que vivien en petites comunitats a la costa de l'actual Sud-àfrica, lluny de les duríssimes condicions del darrer període glacial. Per saber en quin moment ens vam convertir en humans 'vertaders', un equip de les universitats de Huddersfield i Cambridge (Anglaterra) i Minho (Portugal) han fet servir una aproximació genètica per mirar de donar-hi una resposta.

 

Pel que fa al comportament humà, se sap que ja existia com a tal fa entre 100.000 i 70.000 anys, ja que hi ha restes de pigments, dibuixos, gravats i joies -cosa que denota l'existència del simbolisme- i també de l'ús d'arcs i fletxes. Tot i això, en comparar els gens d'aquest grup de sud-africans amb els seus suposats descendents, els Khoi-San (bosquimans i hotentots) semblava que aquells no eren els nostres avantpassats. De fet, la majoria d'humans del món semblaven derivar d'un altre petit grup de gent que vivia a l'est d'Àfrica fa entre 60.000 i 70.000 anys, i no s'havien trobat proves que els humans del sud del continent participessin en l'expansió de l'espècie per tot el planeta.

 

Humans expansió
Expansió dels humans pel món | Altaileopart (CC)

 

Aquest nou estudi, però, publicat a la revista 'Scientific Reports', ha estudiat l'ADN mitocondrial -heretat de la mare- dels africans en un detall mai vist fins ara i ha trobat proves d'una petita migració del sud d'Àfrica cap a l'est que va tenir lloc justament aleshores, fa uns 65.000 anys, i que podria tenir una explicació lògica en les condicions climàtiques del moment. Durant els darrers segles, l'aridesa de les regions africanes ha estat molt variada, dificultant els moviments, però va entre 60.000 i 70.000 anys hi va haver un període en què tot el continent era prou humit com perquè hi hagués un corredor per on migrar sense problemes, moment que coincideix amb l'aparició de restes de simbolisme i tecnologia semblants als trobats al sud d'Àfrica... a l'est.

 

Així doncs, és possible que un petit grup de gent s'hi desplacés, transmetent alguns aspectes de la seva cultura als humans de la zona, que tenien la capacitat d'entendre, emprar i compartir aquests coneixements però, fins aleshores, no en disposaven. Al cap de poc, per raons que es desconeixen, va començar la diàspora més gran de la història de la Humanitat, que va escampar els humans no només per tot el continent africà sinó, en cosa de pocs milers d'anys, per tot el món, arribant a Europa, Àsia i fins i tot a Austràlia.