El canvi climàtic i el nostre coneixement sobre els esdeveniments semblants que van tenir lloc en moments anteriors de la història de la Terra són un exemple clarissim de la fragilitat de l’equilibri i del nostre planeta i dels seus ecosistemes. Fa poc, per exemple, un informe de les Nacions Unides va advertir que un milió d’espècies animals i vegetals corren perill de desaparèixer a causa de l’activitat humana. En altres casos, però, la resistència d’algunes espècies sorprèn les expectatives dels científics que, com en aquest cas, descobreixen com un petit animal pot tornar a la vida després d’haver passat més de 40.000 anys congelat.
La fusió dels casquets polars i del permagel de les zones àrtiques del planeta, resultat directe de l’escalfament global, està fent “ressuscitar” organismes que van quedar-hi atrapats i que ara, milennis després, tornen a un planeta molt diferent d’aquell on van viure per darrera vegada. De bacteris –alguns dels quals poden ser perillosos– fins a plantes, la capacitat de totes aquestes formes de vida per sobreviure a la congelació és una prova de la força de la vida per continuar existint. Fa poc, però un equip de biòlegs de la Universitat de Tennessee, als Estats Units, va fer un descobriment encara més increïble: uns petits cucs que, després de 41.000 anys atrapats al permagel, van tornar a la vida després de ser descongelats.
Els investigadors, que han aconseguit tornar a la vida bacteris de més d’un milió d’anys d’antiguitat, investigaven mostres de permagel de Sibèria buscant organismes que poguessin ser tornats a la vida. Per a sorpresa seva, però entre els bacteris i amebes van trobar nematodes, petits cucs amb boca i anus i una de les famílies més antigues d’animals amb simetria bilateral. Quan els van analitzar van veure que, amb els 41.000 anys que se li calculen, eren els animals vius més vells que s’havien descobert mai. Per la zona d’on es van extreure les mostres, els darrers humans amb qui van conviure aquests cucs abans de quedar congelats havien estat Neandertals i ara, després de desenes de milers d’anys d’evolució, civilització i història humana, s’havien “despertat” en un laboratori d’alta tecnologia.
Segons els experts, els nematodes són animals molt preparats per sobreviure a les condicions més extremes. De fet, altres exemplars de la mateixa família han estat descoberts a més de tres quilòmetres sota la superfície terrestre, en pous de mines on la calor és molt alta i l’oxigen, molt escàs. En les pitjors condicions, algunes espècies poden entrar en una mena d’animació suspesa que els cobreix amb una capa protectora i els permet sobreviure sense ni tan sols necessitar menjar. No se sap, però, si va ser el cas d’aquests animals en concret, que també podrien haver quedat “simplement” congelats i, si no haguessin estat desenterrats, podrien haver-se mantingut així durant un període indefinit de temps, fins que les condicions climàtiques fossin les adients per al seu retorn. Les actuals, però, podrien ser més que suficients. Més enllà d’això, a més, per a alguns experts aquesta enorme capacitat de resistència, podria, fins i tot, donar certa credibilitat a les teories que afirmen que la vida a la Terra -o a altres planetes, si n’hi ha- podria haver arribat de l’espai.
