El Grup d’Actuacions Forestals dels Bombers, els GRAF, estan realitzant aquesta setmana cremes controlades a diversos boscos del Solsonès per reduir el combustible del sotabosc que podria generar grans incendis forestals. Personal investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) estan aprofitant aquestes cremes per estudiar si contribueixen a millorar la resistència dels boscos de pinassa a plagues com la de la processionària o a les grans sequeres.
Una de les investigadores, Lena Vilà, ha explicat a l’ACN que l’objectiu és “estudiar l’efecte que tenen les cremes controlades sobre els boscos de pinassa” i si “aquest bosc es fa més fort”. Entendre com les diferents gestions forestals poden ajudar, d’una banda, a la resistència de les masses forestals davant d’un incendi o una plaga, com, de l’altra, a afavorir el bosc davant d’una sequera extrema. Aquest és un dels principals objectius del projecte ForRes, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i que ha posat en marxa el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
Segons Vilà, l’estudi vol conèixer “si les cremes fan els pins més resistents davant de futures sequeres o plagues, ja que es redueix la competència amb altres arbres i el sotabosc”. En el marc de l’estudi, aquesta setmana s’estan realitzant cremes controlades en diferents finques forestals del Solsonès que en total engloben unes 25 hectàrees.
A tres finques s’han seleccionat una vintena d’arbres i s’hi ha col·locat un sensor que detectarà quina temperatura agafa l’arbre quan hi passa el foc. La idea és, segons Vilà, “veure quanta estona l’arbre està per sobre els 60 o 120 graus per detectar quina ha estat la intensitat del foc i si aquest ha provocat danys a l’arbre”.
Els investigadors creuen que el pas del foc fa que l’arbre generi compostos que els fa més resistents, tant als defoliadors –insectes que s’alimenten de les fulles- com als insectes perforadors dels troncs. De fet, l’objectiu d’aquestes cremes és veure “com afecten a la resistència dels boscos davant de possibles plagues o sequeres”. Pel que fa a les plagues, sobretot es buscarà l’afectació en la plaga de la processionària del pi, que és especialment virulenta als boscos del Solsonès.
En global, però, el projecte ForRes va més enllà i vol esclarir quin tipus de gestió forestal és més adient en la prevenció d’incendis o, en el cas que hi hagi un incendi, quin bosc es recuperaria més fàcilment. També s’avalua quina gestió forestal fa que el bosc sigui més resistent en cas que hi hagi una plaga o una sequera extrema. Per això, el projecte, que té una durada de 4 anys, analitzarà què passa en els boscos sense gestió, en els boscos on s’hi ha fet una gestió tradicional, i en els boscos on s’hi fa una gestió més suau – coneguda com a ‘Smart Forest’-.
