La pol·lució de l’aire i els seus efectes sobre la salut de les persones, especialment a les ciutats, són un problema d’abast global que encara s’està estudiant. Recentment, dos estudis han abordat aquesta problemàtica, arribant a conclusions i fent descobertes que poden resultar molt útils tant per a la medicina com per a la conscienciació de la societat dels perjudicis que poden patir a causa de la contaminacó ambiental.
Una d’aquestes recerques ha calculat que, de mitjana, la pol·lució escurça l’esperança de vida de les persones en més d’un any i que, per tant, una millora de la qualitat de l’aire resultaria en una millora significativa d’aquest indicador. Tot i que pugui semblar sorprenent, és el primer cop que les dades sobre la pol·lució de l’aire i l’esperança de vida s’han relacionat a escala global per observar les variacions i la incidència que la primera té en la segona.
L’equip responsable de l’estudi, de la Universitat de Texas a Austin (Estats Units) va concentrar-se en les partícules en suspensió de mida inferior a 2,5 microns que hi havia a l’exterior de les ciutats i que, quan es respira, arriba al fons dels pulmons. A través d’una comparació de la presència d’aquests contaminants i de l’esperança de vida de 185 països de tot el món, van poder quantificar el seu impacte en cada país i també a escala global, publicant el seus resultats a la revista ‘Environmental Science and Technology Letters’.
Els efectes de les partícules en suspensió de mida tan petita en la salut s’han relacionat amb infarts, embòlies, malalties respiratòries i càncers des de fa temps, però ara per fi se sap quin és el seu impacte en l’esperança de vida dels qui les respiren. Segons els investigadors, el seu efecte en els anys que pot arribar a viure de mitjana una persona és més gran que, per exemple, el dels càncers de pulmó i de mama i, en alguns països amb índexs de contaminació especialment alts com la Xina o l’Índia, una millora de la qualitat de l’aire podria fer que les persones de 60 anys tinguessin entnre un 15 i un 20% més de possibilitats de superar els 85 anys d’edat.
Els responsables de l’estudi consideren que la aquesta dada és molt important pel context que proporciona ja que, si dir que 90.000 nord-americans o 1,1 milions d’indis moren cada any a causa de la contaminació atmosfèrica és només una xifra, dir que l’esperança de vida global s’escurça un any de mitjana és una cosa que interpel·la directament a cadascú i causa més preocupació.
Tot i que els diferents components de la pol·lució de l’aire s’ha relacionat amb un gran número de malalties i accidents, com per exemple la diabetis, es considera directament responsable de 4 milions de morts cada any, més de la meitat de les quals es produeixen a causa de malalties o accidents cardiovasculars. Un estudi realitzat per la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya), els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘European Heart Journal’, ha analitzat els efectes d’aquests contaminants en el sistema circulatori dels humans: les partícules en suspensió, l’ozó, el diòxid de nitrogen, el diòxid de carboni i el diòxid de sulfur per esbrinar de quina manera afecten els vasos.
Un cop més, les partícules en suspensió han resultat ser l’element que preocupa més als investigadors. D’una mida que pot arribar a ser tan petita com un virus, aquestesp partícules passen directament al corrent sanguini a través dels alveols pulmonars i causen inflamació a escala local. Aquesta situació, durant un període de temps sostingut, acaba causant arterioesclerosi -enduriment de les parets dels vasos sanguinis- i aquesta accidents com infarts de miocardi, insuficiència cartíaca o arrítmies. Un dels elements més curiosos d’aquesta descoberta és que dels dos principals contaminants del combustible dièsel, les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen, el primer és l’únic que té un efecte directe en les funcions vasculars.
La principal font de partícules en suspensió a l’atmosfera són les emissions causades pel trànsit, la indústria i l’agricultura. Per reduir la seva concentració i contribuir a una millora molt susbstancial de la salut humana, doncs, seria urgent que aquestes emissions es reduissin el màxim possible. Fins aleshores, continuarem corrent riscos per a la nostra salut i vivint menys anys.
