Malgrat que el confinament que va afectar gran part del món a causa de la pandèmia de COVID-19 va fer caure enormement les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que, segons alguns càlculs, el còmput anual mostrarà una baixada d’un 8% respecte el 2019, l’efecte a llarg termini serà minúscul. Això, si més no, afirma un estudi liderat pel doctor Piers Foster, de la Universitat de Leeds (Anglaterra) i que ha estat publicat a la revista ‘Nature Climate Change’. Segons els càlculs d’aquest treball, els confinaments només han aconseguit que les previsions sobre la temperatura mitjana del nostre planeta l’any 2030 hagin baixat 0,01ºC. La manera com el món es recuperi de la crisi, a més, podria alterar el resultat final, sigui per a bé o per a mal.
De moment sabem que, en el moment més intens fins ara de la crisi del COVID-19, les emissions globals de diòxid de carboni van baixar al voltant d’un 17%. El doctor Forster i els seus companys van fer servir aquesta dada i la de 10 gasos d’efecte hivernacle més per veure com havien canviat les emissions entre febre i juny de 2020 a 123 països del món. Així, sembla que la caiguda va arribar al seu punt més fort a l’abril, quan el CO2, els òxids de nitrogen i altres compostos van baixar entre un 10 i un 30% a causa, sobretot, de les restriccions al transport terrestre. Els diversos residus que alliberem a l’aire, però, tenen efectes diferents a l’atmosfera, i sembla que alguns van contrarestar els altres: la caiguda de les emissions de diòxid de sofre, per exemple, un aerosol que reflecteix la llum del sol i refreda el planeta, va igualar la balança amb els gasos d’efecte hivernacle. Així doncs, i com sempre, el que caldria és una reducció dràstica i permanent de les emissions perquè els canvis a llarg termini fossin palpables.
