Tot i que el número de varietats que es conreen a cada zona del món ha crescut notablement durant els darrers anys el fet és que, a escala global, les varietats de cada tipus de conreu que es fan servir són cada vegada menys, concentrant-se i tendint al monocultiu quan s’analitza a nivell mundial. Això, almenys, és el que afirma un estudi de la Universitat de Toronto, al Canadà, que, a més, considera que aquest fet pot ser un problema important per a la sostenibilitat de l’agricultura arreu del món.
Segons expliquen els científics en un article a la revista ‘PLOS ONE’, l’anàlisi de les grans explotacions agrícoles del nostre planeta entre 1961 i 2014 mostra que les semblances entre elles són cada vegada més grans, ja que les mateixes varietats són cultivades a una escala cada cop més gran.
El problema d’aquesta constatació és que l’alimentació mundial depèn cada vegada més d’un petit número de varietats que, normalment, responen a un genotip -el conjunt de gens- exactament igual. Això resulta especialment preocupant quan es té en compte que els cultius de quatre plantes -soja, el blat, l’arròs i blat de moro- ocupen gairebé el 50% de la superfície agrícola mundial.
Tot i que durant els anys 80 hi va haver un gran increment en la diversitat pel que fa a les varietats i a l’intercanvi de cultius entre diversos llocs del món, a partir dels anys 90 aquest increment es va aturar i, des d’aleshores, s’ha anat reduint cada vegada més fins a arribar a un punt on, actualment, el 50% de tot el cultiu de blat de moro dels Estats Units correspon a només sis genotips.
Aquesta concentració de les varietats cultivades arreu del món és una amenaça a molts nivells. Primer de tot, per a la sobirania alimentària, ja que l’eliminació de varietats locals pot deixar les poblacions locals sense la possibilitat de menjar -o de comprar- alguns aliments que formen part de la seva cultura i que tenen una importància molt gran a les seves comunitats.
El problema, però, també és ecològic, ja que una de les seves conseqüències podrien ser episodis de fam terribles i a escala global que posin en perill la vida de milions de persones. El domini d’unes quantes línies genètiques fa que, si una malaltia les afecta, la quantitat de menjar disponible pugui caure en picat en molt poc temps, com és el cas del fong que està posant en greu perill el cultiu mundial de plàtans i que els podria fer desaparèixer del tot.
Així doncs, la promoció per part dels governs i les empreses del cultiu de diverses varietats és d’una importància cabdal per al nostre futur, juntament amb el desenvolupament de varietats més resistents a les condicions climàtiques que haurem de suportar en el futur.
