Les diferències entre països rics i pobres encallen la cimera climàtica de Bonn

Les acusacions mútues de poc compromís amb la implementació de l'Acord de París són un dels principals obstacles per a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Cimera contra el canvi climà tic a Bonn
Cimera contra el canvi climàtic a Bonn | UN Climate Change

Les divisions que separen des de fa anys els països més rics del món i els països en vies de desenvolupament, especialment sobre les seves perspectives econòmiques, estan amenaçant altra vegada els progressos de les negociacions que s'estan duent a terme a Bonn per establir el full de ruta que se seguirà per implementar l'Acord de París sobre el canvi climàtic. A la cimera, on participen gairebé 200 països, s'ha fet palesa un cop més la desavinença entre els dos grans grups de països, on els més pobres acusen els més rics de falta de liderat i de no comprometre's prou en els seus compromisos de reducció d'emissions de diòxid de carboni.


En un moment molt important per al desplegament de l'Acord, les reunions de Bonn haurien de preparar el camí per una nova trobada a finals d'any, a Polònia, on s'hauria d'enllestir definitivament el pla per dur a bon port els compromisos globals a què es va arribar a la capital francesa el desembre de 2015, establint de quina manera s'informa de les emissions de cada Estat, quines mesures estan duent a terme per reduir-les i, també, quines accions s'emprendran en el futur per continuar en el seu camí per limitar tant com es pugui l'escalfament global. Mentre els països desenvolupats se centren en la idea de la transparència i volen que tots els signants de l'acord facin servir els mateixos barems per a mesurar, informar i verificar els seus nivells d'emissions, les economies emergents demanen més flexibilitat en aquest aspecte.


 

Aquesta reivindicació fa que els països més rics considerin que les converses volen tornar la lluita contra el canvi climàtic a un estadi anterior, quan només ells havien d'esforçar-se per reduir les seves emissions mentre els altres tenien obligacions molt menys estrictes. Els països en vies de desenvolupament, per la seva banda, afirmen que el compromís dels països rics d'invertir 100.000 milions de dòlars anuals en ajudes a partir del 2020 està començant a esvaïr-se, cosa que consideren "frustrant" ja que, malgrat això, continuen considerant-se els campions de la lluita contra el canvi climàtic, en una actitud que titllen de "retòrica" i que no creuen que se sustenti en les seves accions.


La presidència d'aquestes converses, fetes sota els auspicis de les Nacions Unides, ha recaigut sobre el govern de les illes Fiji, que està mirant de pressionar per aconseguir compromisos i esforços més grans per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Un dels problemes més grans, consideren alguns són les empreses de combustibles fòssils, que fa dècades que estan fent servir la seva influència per frenar els plans contra el canvi climàtic i que, tot i això, continuen tenint un lloc reservat a les reunions per encarar aquest problema. És per això que molts les consideren agents obstruccionistes i que, per continuar avançant per salvar el futur de la humanitat, aquestes grans corporacions haurien de ser expulsades de les converses a més alt nivell per traçar els plans de reducció d'emissions.




Comentaris

envia el comentari