Un equip de científics de tot el món ha desenvolupat una sèrie de criteris exhaustius per ajudar a l’Autoritat Internacional del Fons Marí a protegir la biodiversitat d’aquestes zones gairebé desconegudes del planeta, que es troba amenaçada per les activitats mineres al llit marí. Aquestes guies tenen l’objectiu d’identificar àrees que tinguin una importància mediambiental remarcable i on, per tant, no s’haurien de permetre prospeccions de cap tipus. La seva proposta és una llista de 18 mètriques quantitatives que poden donar una idea de si el nombre, la forma, la mida i la localització de les zones proposades és suficient com per assegurar el benestar dels hàbitats i les espècies que puguin trobar-se amenaçades per la instal·lació d’una explotació minera, com ara les espècies de crustacis que viuen a prop de les fumaroles submarines i que podrien córrer un greu perill si els llocs on viuen, rics en minerals, comencen a ser objecte de l’activitat d’empreses d’extracció.
A dia d’avui, hi ha àrees a prop de fumaroles actives a fosses oceàniques on s’han donat permisos d’exploració per a la mineria. Com que les activitats encara no han començat, els científics consideren que encara es poden implementar plans de protecció del medi ambient. Aquesta tasca hauria d’anar a càrrec de l’Autoritat Internacional del Fons Marí, que va ser creada el 1982 a partir de la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, que és l’organisme responsable de revisar totes les sol·licituds d’explotacions mineres en aigües que es troben fora de la jurisdicció dels Estats i que també s’encarrega de posar en marxa plans de gestió ambiental en aquestes zones. L’objectiu d’aquest estudi, publicat a la revista ‘Science Advances’ és, precisament, donar a l’AIFN unes bases sobre les quals treballar i desenvolupar una xarxa d’àrees on qualsevol activitat d’aquest tipus hauria d’estar prohibida. És per això que recomana fer servir les mètriques que es desenvolupen al treball per identificar aquestes àrees. Actualment, entre el 30 i el 50% del territori de cada regió sota l’autoritat de l’AIFN es troba protegida, però aquesta guia podria ser molt útil a l’hora de determinar precisament quin ha de ser el seu abast. Per a prolongar la seva utilitat, a més, la proposta també té en compte els canvis que puguin tenir lloc al fons marí durant els propers 100 anys, especialment a causa del canvi climàtic, com ara variacions en l’acidesa, la temperatura i les concentracions d’oxigen i diòxid de carboni.
Un dels reptes més grans a l’hora de fer aquest estudi va ser la gran quantitat de coses que es desconeixen sobre la biologia del fons marí, raó per la qual els científics responsables van fer suposicions i van ser curosos a l’hora d’establir quins tipus d’hàbitats i de vida marina hi podia haver a aquelles profunditats, per assegurar-se que les zones a protegir recomanades eren, en el pitjor dels casos, més grans de les necessàries, i mai més petites. Els científics van formar part d’un equip de més de 80 persones que també incloïen advocats, miners i legisladors per poder aconseguir un resultat que permeti establir plans de gestió ambiental abans de l’inici de les exploracions mineres que ja han estat autoritzades.
2 
