Milions de persones reben cada dia aigua potable amb el risc que contingui, entre altres, contaminants derivats de residus humans o animals, pesticides, del desgast dels materials de les canonades i infraestructures existents, o de la gestió ineficient d’aquestes. El creixement de la població ha incrementat l’ús de productes que contenen un major nombre de compostos químics. De fet 4000 noves substàncies s’afegeixen diàriament en el catàleg oficial de compostos químics. En el cas dels contaminants emergents, aquests no solen ser monitorats, per la dificultat que això comporta, malgrat la sospita que puguin tenir un efecte advers en la salut humana i dels ecosistemes, i que acabin en l’aigua residual.
Un grup de treball de científics europeus ha remarcat en un document publicat recentment la necessitat de fer front a l’augment progressiu del nivell de contaminants emergents en l’aigua, i adverteix del risc potencial per a la salut humana. De la mateixa manera, assenyalen la necessitat que hi hagi una revisió exhaustiva de la legislació actual amb la finalitat d’introduir mesures proactives que avaluïn l’augment d’aquests contaminants i garanteixin la sostenibilitat del cicle de l’aigua amb aigua apta per a la seva reutilització, i el conseqüent benefici per al medi ambient i la societat. Els científics, de reconegut prestigi internacional en aquest camp, han col·laborat en un grup de treball coordinat per la JPI de l’Aigua (Water JPI, Water Joint Programming Initiative), amb l’objectiu de revisar, identificar llacunes i consolidar el coneixement existent sobre el comportament dels contaminants emergents en el medi ambient… i el seu impacte a llarg termini en la salut i la vida dels ecosistemes i dels ciutadans.
Com a resultat d’aquest treball s’acaba de publicar un informe que proporciona una visió del coneixement actual dels contaminants emergents, dels mètodes existents de detecció, i de les opcions de tractament, amb uns missatges clau per continuar avançant en la solució del problema. La intenció és que l’informe estimuli el debat i la col·laboració entre tots els agents implicats perquè es produeixi el canvi necessari. Per complementar l’informe, el grup de treball també ha dissenyat una sèrie d’infografies que es difondran a través de les xarxes socials, amb l’objectiu d’incentivar el diàleg entre els ciutadans respecte al problema dels contaminants emergents. “És crucial actuar i difondre el coneixement per afrontar aquest repte, informant dels recents avanços científics i innovacions als responsables de la presa de decisions, els legisladors, i altres agents implicats” comenta Dominique Darmendrail, coordinadora de la JPI de l’Aigua i de la French Research Funding Agency, ANR.
Entre altres exemples, un estudi recent realitzat en col·laboració entre la Universidad Rey Juan Carlos, la Universitat Politècnica de Madrid, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, la Universitat Catòlica Portuguesa, FCC Aqualia i el IDAEA–CSIC, publicat a la revista internacional ‘Science of The Total Environment’, ha analitzat l’eliminació de substàncies antibiòtiques i de gens de resistència a antibiòtics en els processos de depuració d’aigües residuals urbanes. El treball realitzat en una planta depuradora ha permès avaluar la utilització a gran escala de diferents processos avançats de tractament basats en la utilització de llum UV, tant sola com en combinació amb substàncies oxidants com el peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) o el peroximonosulfat. Els resultats obtinguts han demostrat la capacitat d’aquests processos per a l’eliminació tant dels antibiòtics com dels gens, encara que les condicions d’operació del tractament han de ser acuradament optimitzades per aconseguir l’objectiu de tractament mantenint prou baixos els costos de depuració de les aigües.
