El cicle de l'aigua al Mediterrani, des de l'espai

Gràcies a dades de diversos satèl·lits, l'Agència Espacial Europea ha elaborat la visió més completa que s'ha obtingut mai dels fenòmens implicats en la disponibilitat d'aquest recurs
Europa sense núvols
La regió mediterrània | Agència Espacial Europea

A mesura que els efectes del canvi climàtic es van fent notar, la disponibilitat d'aigua dolça va convertint-se en un problema més i més gran per a gran part de la població mundial. Entendre el cicle de l'aigua i com l'ús que en fem els humans i els canvis que hem provocat en clima estan modificant alguns processos cíclics naturals és molt important a l'hora de conservar les reserves, i si fins ara força satèl·lits s'han dedicat a mesurar elements individuals del cicle de l'aigua des de l'espai, mai fins ara no s'havia descrit el cicle sencer d'una regió concreta.

 

Segons explica l'Agència Espacial Europea a la seva pàgina web, i com bé sabem, el cicle de l'aigua a través dels oceans, el sòl, el gel i l'atmosfera segueix uns principis que s'han mantingut immutables durant moltíssim temps però que, ara, el canvi climàtic i l'augment sostingut de la demanda l'estan alterant. Per saber exactament què està passant, però, cal que els científics estudiïn el cicle de l'aigua de principi a fi, tenint en compte tots els processos i totes les variables. Això resulta molt complicat, és clar, perquè els satèl·lits que observen el nostre planeta aporten diversos tipus de dades que cal ajuntar i combinar de manera que el resultat sigui una imatge global coherent i comprensible.

Les pluges a la regió mediterrània s'estan reduint i concentrant cada cop més | Wikimedia Commons

 

Justament, aquest ha estat l'objectiu d'un equip de científics que, la setmana passada, van presentar un article al Living Planet Symposium, a Itàlia, on han aconseguit aquesta imatge total per a la regió del Mediterrani, una de les més complexes i més susceptibles al canvi climàtic de tot el món. Aquí, la majoria d'aigua dolça entra al mar a través de les precipitacions i els rius del nord de la conca, però l'evaporació de l'aigua del mar supera les aportacions de totes dues fonts. Per sort, l'entrada d'aigua de l'oceà Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar equilibra l'entrada i sortida d'aigua de manera que el mar no perdi.

 

En aquesta zona hi viu el 7% de la població del món però només hi ha el 3% de les reserves mundials d'aigua. A la zona sud del Mediterrani i a l'Orient Mitjà hi viu el 60% de la població del planeta que pateix escassedat d'aigua, és a dir, que sobreviuen amb menys de 1.000m3 d'aigua per persona i any. La pressió sobre l'aigua a la regió és molt gran, i és per això que entendre el cicle de l'aigua és clau per administrar-la correctament, especialment en una regió tan complicada i amb tanta varietat de climes, condicions meteorològiques i paisatges. Gràcies a un projecte finançat per l'ESA, però, s'han pogut ajuntar les dades de satèl·lits de diverses agències i obtenir, finalment, una visió global del cicle de l'aigua complet al Mediterrani.

Així, es va poder fer servir la informació d'una gran quantitat d'instruments de mesura i aplica una metodologia que fa més precises les estimacions sobre els diversos components de cicle de l'aigua a la regió, oferint una alternativa als càlculs actuals de fluxos nets d'ara entre el Bòsfor i l'estret de Gibraltar, per exemple, que són molt difícils de mesurar amb precisió. Gràcies a aquest estudi, a més, es podran calibrar els models que es fan servir a dia d'avui per predir els efectes del canvi climàtic i servirà com a guia per estudiar altres regions de la mateixa manera, amb l'objectiu de tenir caracteritzat tot el planeta en el futur.