El centre de la Via Làctia va esclatar fa 3.500 milions d'anys

La deflagració, d'unes proporcions vastíssimes, es va deixar sentir fins a 200.000 anys-llum de distància i va tenir l'origen a prop del forat negre supermassiu del centre de la galàxia
Representació, lleugerament exagerada, de l'aspecte real de la Via Làctia
Representació, lleugerament exagerada, de l'aspecte real de la Via Làctia | Xiaodian Chen / Observatoris Astronòmics Nacionals / Acadèmia Xinesa de les Ciències

Un feix d'energia d'unes proporcions difícils d'imaginar va travessar la nostra galàxia fa 3.500 milions d'anys i va deixar la seva marca fins i tot al Corrent Magallànic, a 200.000 anys-llum del seu origen. Segons un equip d'astrònoms d'universitats australianes i dels Estats Units, la "bengala Seyfert", com ha estat batejada, va tenir el seu origen molt a prop del forat negre supermassiu que hi ha al centre de la Via Làctia, indicant que aquella regió era molt més activa que no es pensava i suggerint que potser cal tornar a pensar les teories sobre la seva evolució.

El Gran Núvol de Magalhaes vist pel satèl·lit Gaia | Agència Espacial Europea

 

Tal i com explicaran en detall a un article que es publicarà al proper número de la revista 'The Astrophysical Journal', l'enorme deflagració va crear dos "cons d'ionització" que van travessar la galàxia i van arribar fins al Corrent Magallànic, l'extensió de gas que uneix les dues galàxies nanes veïnes de la nostra, els núvols de Magallanes, a 200.000 anys-llum de la Via Làctia. Segons els investigadors, una explosió d'aquestes proporcions només podia haver estat provocada per activitat nuclear relacionada amb el forat negre supermassiu del centre de la galàxia, Sagitari A*, que té una massa més de quatre milions de cops superior a la del Sol.

Forat negre
Forat negre emetent un feix de partícules altament energètiques | NASA / JPL - Caltech

 

Tot i que caldrà continuar investigant per acabar de comprendre aquest fenomen, els investigadors comparen aquest fenomen amb l'encesa d'un far al bell mig de la Via Làctia i que, durant un període de temps curt, devia deixar veure la seva llum fins i tot des de fora de la galàxia.