Un canvi de cultius podria estalviar aigua i millorar la nutrició a l'Índia

La substitució de l'arròs per vegetals que consumeixin menys aigua ajudaria a mantenir una població que creix molt ràpidament
Paisatge monsònic a l'est de l'Índia
Paisatge monsònic a l'est de l'Índia | Vinayaraj (CC)

L'Índia és el segon país més gran del món i, segons les seves previsions de creixement de població, a mitjans d'aquest segle haurà d'alimentar gairebé 400 milions de persones més. Això, de per sí, ja és un repte molt important, però el país s'enfronta a d'altres que encara el fan més difícil. D'una banda, la malnutrició ja és un problema comú, amb aproximadament un 30% de la població anèmica; de l'altra, hi ha moltes parts del país que pateixen un estrès hídric constant i que, a dia d'avui, ja ha començat a causar problemes greus. La situació a més, anirà empitjorant a mesura que passin els anys si no es fa res per evitar-ho, especialment amb la disminució de l'aportació d'aigua dels monsons a causa del canvi climàtic. És per això que l'Índia necessita introduir grans canvis a molts nivells i un d'ells, que podria alleujar diversos dels problemes del país alhora, seria substituïr els tradicionals cultius d'arròs per altres vegetals que consumeixin més aigua. Això no només permetria donar accés a la població a prou aliment i més nutritiu sinó que, a més, podria reduir moltíssim el consum d'aigua per a fins agrícoles, fent que n'hi hagués més de disponible per als ciutadans.

 

Dels anys 60 ençà, el país va viure una gran explosió en el cultiu d'arròs i blat que va ajudar a reduir una fam que, en aquell moment, era un dels principals problemes a què s'enfrontava. Això, és clar, va tenir un cost: un augment descomunal de la demanda d'aigua per a cultius, l'increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i de la contaminació a causa de l'ús de fertilitzants... A dia d'avui, però, aquesta situació s'ha tornat totalment insostenible i, si es continua cultivant arròs i blat de la mateixa manera, el dia en què serà impossible continuar és molt més a prop que no sembla. Això és el que ha motivat l'estudi que, elaborat a l'Institut de la Terra de la Universitat de Columbia (Estats Units) i publicat a la revista 'Science Advances', mira d'encarar els dos objectius més importants que té actualment el govern indi: reduir la malnutrició i aconseguir un ús sostenible dels recursos hídrics del país. La investigació es va fixar en el sis cultius més habituals al país -arròs, blat, blat de moro, melca i dos tipus de mill- i va comparar les seves producció, consum d'aigua i valor nutricional tant en calories com contingut en proteïnes, ferro, zinc... La primera conclusió va ser que l'arròs és el cereal menys eficient en la seva relació entre consum d'aigua i aportació de nutrients, i que el principal causant de l'escassedat d'aigua de l'Índia és el blat.

 

Sobre el paper, els beneficis de substituïr l'arròs per altres cultius canvien molt a cada regió, especialment segons fins a quin punt podrien dependre de la pluja en comptes dels sistemes de reg. Tot i això, i en general, els resultats de l'estudi demostren que cultivar blat de moro, mill o melca en comptes d'arròs reduiria la demanda d'aigua en un 33% i, al mateix temps, aconseguiria un valor nutricional un 27% superior en ferro i un 13% en zinc. En alguns d'aquests casos, també va resultar que el nombre de calories per unitat de terreny cauria una mica perquè, després d'anys, l'arròs ha estat seleccionat per donar una producció quantitativament més gran. Tot i això, els científics opinen que els nous cultius també es podrien millorar per arribar a nivells semblants als de l'arròs. Aquests descobriments, però, són un primer pas, i el mateix equip reconeix que caldria investigar altres variables com ara les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la disponibilitat de ma d'obra i la sensibilitat climàtica, abans de fer recomanacions fermes pel què fa a polítiques.