El canvi climàtic podria fer inhabitables els atols durant aquest segle

El nivell del mar i l'onatge amenacen greument les reserves d'aigua dolça d'aquestes illes de poca alçada i els seus centenars de milers d'habitants poden haver de marxar-ne d'aquí a poques dècades.
L'atol de Malé, capital de les Maldives
L'atol de Malé, capital de les Maldives | Shahee Ilyas (CC)

 

La pujada del nivell del mar i les inundacions causades per l'onatge podrien tenir un impacte tan greu en les reserves d'aigua dolça de molts atols del món que podrien convertir-los en inhabitables en cosa de poques dècades. Segons un estudi publicat a la revista 'Science Advances', un equip de científics encapçalats per la Universitat de Hawaii i organismes públics nord-americans han corroborat que les inundacions, a més del seu impacte als habitatges i les infraestructures terrestres, també afectarà les poques reserves d'aigua dolça d'aquestes illes de poca alçada, fent que deixi de ser potable i amenaçant directament la sostenibilitat de les poblacions humanes que hi viuen. La majoria dels atols del món, esculls coralins crescuts a sobre d'illes que s'han acabat enfonsant a les aigües, són als oceans Pacífic i Índic. La República de les Illes Marshall, per posar un exemple, està formada de més de 1.100 illes de poca alçada habitades per centenars de milers de persones, i les illes Carolina, les Cook, les Maldives, les Seychelles i el nord-oest de Hawaii també estan formades per atols.

Els investigadors van centrar el seu estudi a l'illa de Roi-Namur, situada a l'atol Kwajalein de les Illes Marshall, durant el seu estudi, que va durar de novembre de 2013 a març de 2015, fent servir una sèrie d'escenaris climàtics diferents per elaborar projeccions de la pujada del nivell del mar i de les inundacions causades per les onades i dels efectes que tindrien tant en les infraestructures de l'atol com en les seves reserves d'aigua dolça. Tant el model emprat com les conclusions d'aquest estudi poden servir com a base per a recerques similars arreu del món, ja que la majoria d'atols tenen una estructura i una morfologia similar i, fins i tot, n'hi ha de menys alçada. La majoria de projeccions afirmen que, a mitjans d'aquest segle, la majoria d'atols del món ja no tindran aigua dolça disponible de manera natural.

 

La pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic està afectant especialment les zones tropicals, on es troben els atols. Els estudis fets fins ara preveien que els efectes de les inundacions no començarien a afectar severament aquestes illes fins a finals d'aquest segle, però aquestes investigacions no havien tingut en compte el perill de les grans onades que, de vegades, salten la barrera de corall i arriben terra endins... ni tampoc el seu efecte en les seves masses d'aigua dolça. Aquest estudi calcula que, amb les emissions actuals de gasos d'efecte hivernacle i l'escalfament global consegüent, la combinació de la pujada del nivell del mar i les ones als esculls de corall faran que, a mitjans de segle, una onada passi per sobre de la majoria d'atols almenys una vegada l'any. Aquesta inundació anual farà inhabitables les illes, no només pel seu dany a les infraestructures sinó perquè salinitzarà les reserves d'aigua dolça sense que passi prou temps com perquè es recuperin.

 

La principal font d'aigua dolça pels atols habitats és la pluja, que es filtra a la terra i forma una capa d'aigua fresca que sura a sobre de l'aigua salada, més densa. Les inundacions per onatge fan que l'aigua salada arribi a l'interior i també es filtri contamini aquests petits aqüífers d'aigua dolça. Si aquest fenomen es va fent cada cop més habitual, arribant a ser anual, les pluges de la resta de l'any no seran suficients per replenar les reserves abans de l'arribada de l'onada següent, cosa que, es creu, passarà a la majoria d'atols entre els anys 2030 i 2060.