El canvi climàtic està intensificant les sequeres a tota Europa

L'escalfament global farà que siguin més llargues i en àrees més grans del continent i podrien arribar a afectar la vida de 400 milions de persones.
L'embassament de Sau el març de 2008
L'embassament de Sau el març de 2008 | Domini Públic

Si l'escalfament global fa augmentar les temperatures 3ºC, les àrees d'Europa afectades per sequeres podrien duplicar la seva extensió, passant de ser un 13% de la superfície del continent (1971-2000) a un 26%. Si, en canvi, es limita l'escalfament global a 1,5ºC, seguint les estipulacions dels Acords de París, l'augment de la zona d'Europa amb sequeres recurrents arribaria "només" al 19% de la superfície del continent. Amb l'excepció de la regió escandinava, però, el cert és que les sequeres més intenses que patirem duraran entre 3 i 4 vegades més que al passat i que fins a 400 milions de persones es podrien veure afectades per aquest fenomen derivat del canvi climàtic. Aquesta és, almenys, la conclusió a la que ha arribat un equip de científics del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental de Leizpig (Alemanya) amb la col·laboració d'investigadors dels Estats Units, els Països Baixos i el Regne Unit, que han creat un model predictiu per mirar de preveure els efectes de possibles escenaris d'escalfament global al nostre continent.

Les conseqüències negatives del canvi climàtic a la zona del Mediterrani són les més greus: les regions afectades per la sequera, que actualment són un 28% de la superfície total, podrien augmentar fins a cobrir-ne el 49% en el pitjor dels casos. Els mesos de sequera anuals també podrien incrementar molt al sud d'Europa. Si la temperatura mitjana augmenta tres graus, els períodes sense pluges podrien passar dels poc més de dos mesos anuals actuals a més de cinc mesos i mig i, en alguns indrets de la península Ibèrica, podrien arribar a superar els set mesos. El continut d'aigua al sòl a una profunditat de 2 metres, a més, es podria reduir en 35 mil·límetres, cosa que es traduiria en una reducció de 35.000 metres cúbics d'aigua per cada quilòmetre quadrat, una manca d'aigua equivalent a la que va patir Europa durant la sequera que va afectar-la durant l'estiu de 2003. A més, les sequeres d'aquesta intensitat es podrien produir amb el doble de freqüència que fins ara, i fins i tot, convertir-se en normals en moltes parts d'Europa, amb les sequeres més extremes sent encara més greus, cosa que podria afectar enormement la vida i l'economia de gran part del continent.

 

En cas que s'aconseguís limitar l'escalfament global a 1,5ºC, els efectes serien molt menys severs, amb una mitjana de 3,2 mesos anuals de sequera al Mediterrani i una reducció de l'aigua al sòl d'uns 8 mil·límetres. Segons els investigadors, els efectes a altres regions europees serien molt menys intensos fins i tot en el pitjor dels casos. A les regions atlàntiques, continentals i alpines, per exemple, l'augment de la zona afectada per les sequeres seria de menys del 10% de l'àrea total i al nord d'Europa, especialment als països bàltics i a Escandinàvia, la superfície susceptible de patir sequera fins i tot es reduïria una mica. A Alemanya, tot i que els estius serien més secs, l'impacte es podria considerar menor en comparació amb altres zones del continent. Malgrat aquestes perspectives catastròfiques, encara hi ha espai perquè els humans reaccionem, especialment coneixent quines són les previsions. Tant la implementació efectiva dels Acords de París, que reduirien l'escalfament global, com una gestió de l'aigua més eficient, podrien ser la clau per evitar un futur que, si no s'hi posa remei, s'augura molt complicat.