El canvi climàtic, la desforestació i els incendis modifiquen la fragància de l’Amazones

Global Change Biology publica l’estudi de revisió més exhaustiu i actual sobre els compostos orgànics volàtils, les fragàncies que utilitzen plantes, fongs, bacteris i alguns animals per comunicar-se.
La selva amazònica al Perú
La selva amazònica al Perú | MARTIN ST-AMANT (CC)

La ciència fa anys que ha après a descriure les fragàncies de la natura. Per fer-ho, utilitza aparells capaços de mesurar els seus ingredients principals, els compostos orgànics volàtils (COV). Les plantes, els fongs, els bacteris i tots els animals desprenen aquests productes químics naturals per comunicar-se entre ells, són el seu llenguatge. Ana María Yáñez, investigadora del CREAF, fa anys que desxifra els seus missatges i publica a la revista Global Change Biology l'estudi de revisió més exhaustiu i actual fet fins al moment sobre el tema, Amazonian biogenic volatile organic compounds under global change. Concretament, sobre els compostos volàtils que emeten els boscos de l’Amazones, seus emissors més importants a abast planetari.

Segons l'estudi, d’aquí a 23 anys la desforestació, els incendis i el canvi climàtic han fet augmentar la concentració de sesquiterprens a l’aire amazònic, mentre que ha disminuït la d’isoprens. El bosc tropical desprèn aquests dos compostos quan està en una situació d'estrès. D'una banda, l'evaporació de sesquiterpens s'intensifica amb la calor perquè serveix de protector davant les altes temperatures. De l'altra, quan hi ha pèrdua de biomassa (troncs i fulles) per desforestació o incendis, disminueixen els isoprens. L'equilibri entre un i altre s'ha utilitzat com a senyal per mesurar l'estat de salut de l'Amazones, comenta Ana María Yáñez, primera autora de l'article. Els sesquiterpens són compostos orgànics volàtils biogènics de 15 carbonis, extremadament reactius i amb alt poder de formació d'aerosols. Els isoprens contenen 5 carbonis, són més comuns i abundants, molt reactius i amb alt poder de formació d'aerosols, però en menor proporció respecte als anteriors. La revisió recull tots els factors que configuren el còctel de perfums amazònic i posa en evidència que s'estan alterant per l'activitat humana. "Les composició i quantitat de compostos químics que emeten els éssers vius, sobretot les plantes, depenen molt de la calor, però també de la humitat i la radiació solar, de l’exhuberància de la vegetació, de les espècies que hi ha, de moment de l'any, si surten les fulles, si floreixen les plantes. Per això, el canvi climàtic i la desaparició de boscos estan fent canviar l'aroma de la planeta, sobretot a l'Amazones". La revisió ha tingut en compte més de 240 articles publicats en revistes científiques sobre la temàtica. A més, ha contrastat la informació amb dades i observacions per satèl·lit i amb models matemàtics.

Les substàncies químiques de noms impronunciables que apareixen amb major concentració a l'Amazones es tradueixen al nostre nas com olor d'herba tallada, de pi o de terra humida, entre d'altres. A banda de donar pistes sobre l'estat de salut dels sistemes forestals, els COV són substàncies químiques amb un paper ecològic molt rellevant. Al ser essencials per a la comunicació entre éssers vius, faciliten les relacions entre espècies: l'atracció d'insectes pol·linitzadors, l'olor dels fruits perquè se'ls mengin i es dispersin les llavors, la protecció davant herbívors, entre molts altres. Si aquestes fragàncies canvien, els éssers vius poden confondre els missatges i perdre capacitat de comunicació, de reproducció, de protecció, etc. D'altra banda, els COV tenen un paper imprescindible en la regulació del clima i de l'aigua. "La modificació de les concentracions de COVs a l'Amazònia, com ara la disminució d'isoprens, podria tenir conseqüències en la radiació solar que arriba a la superfície de la Terra i en el règim de pluges. Són compostos que participen en la formació dels núvols i que creen aerosols que regulen la quantitat de radiació solar que arriba a la superfície terrestre", conclou Yáñez.