Les gorgònies estan ocupant el lloc dels coralls, que desapareixen progressivament dels ecosistemes marins a causa de l’impacte directe de les activitats humanes i el canvi climàtic. Així ho afirma un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les raons per les quals les gorgònies estan sent una de les espècies que està sortint beneficiada per aquesta transició, causada per la degradació i la mort dels coralls que viuen als esculls i al fons del mar.
Durant el darrer episodi d’oscil·lació de marees a la zona tropical del planeta, el què es coneix com a “El Niño”, que va tenir lloc entre els anys 2015 i 2016, es calcula que aproximadament la meitat dels coralls d’Austràlia van morir o van quedar molt afectats. El canvi climàtic està destruïnt els sistemes més complexos del món a tots els nivells, inclosos els que formen els coralls, animals que capturen la llum gràcies a les algues microscòpiques amb qui mantenen una relació de simbiosi, se n’alimenten i formen el que es coneix com a corall en sí, la seva part més dura, que està formada de carbonat de calci i que té un paper molt important en la fotosíntesi de les algues, que aporta a l’animal el 95% dels seus nutrients.
Tot i que la llum que rebem continua sent la mateixa, la temperatura del mar ha pujat, i l’acceleració del metabolisme dels microorganismes ha creat molècules tòxiques que fan que, al final, les algues abandonin el corall, que perd la seva font de nutrients i mor.
Segons els resultats de l’estudi de la UAB, publicats a la revista ‘Scientific Reports’, en aquestes circumstàncies és quan les gorgònies i les esponges comencen a ocupar el lloc dels coralls morts. Els investigadors van comparar els processos de fotosíntesi i la seva eficiència en nou espècies de gorgònies del Carib, un dels llocs que s’ha vist més afectat per la transició dels esculls coral·lins a les extensions de gorgònies.
Segons els investigadors, l’eficiència dels organismes a l’hora de fer la fotosíntesi està relacionada amb la seva forma. En el cas de les gorgònies, que són toves, tenen més possibilitats d’alimentació que els coralls durs, i és per això que en la situació actual tenen avantatge i s’està produint aquest procés de transició. Tot i això, l’aspecte que tinguin els ecosistemes submarins a les zones tropicals en el futur depèn de molts factors que encara no han estat prou estudiants com per comprendre’ls per complet.
El canvi dels coralls per les gorgònies té efectes en els ecosistemes on té lloc i també afecta el cicle del carboni. Tot i que les gorgònies s’adapten millor als canvis, capturen i emmagatzemen menys carboni de l’atmosfera. A més, com que no formen estructures sòlides com els coralls, no resisteixen els huracans de la mateixa manera. A les zones on n’hi ha, els esculls absorbeixen gairebé tota l’energia de les onades que, d’una altra manera, arribarien a la costa. Així doncs, la desaparició dels coralls podrien accelerar molt el procés de degradació dels ecosistemes marins i costaners de tot el planeta.
