El canvi climàtic amenaça la supervivència de les aus marines

Trobar aliment pels pollets pot ser una missió cada cop més difícil per a uns ocells no han pogut adaptar el seu cicle reproductor a les noves condicions climàtiques.
Aquesta situació serà especialment perjudicial en els petrells gegants, els fulmars i els albatros
Aquesta situació serà especialment perjudicial en els petrells gegants, els fulmars i els albatros | Jacob González-Solís (UB-IRBio)

Trobar aliment per alimentar els pollets pot ser una missió cada cop més difícil per les aus marines a causa dels efectes del canvi climàtic, segons un nou estudi publicat a la revista 'Nature Climate Change' i realitzat per un equip internacional d'investigadors entre els quals hi ha els professors Jacob González-Solís i Raül Ramos, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. Segons aquest treball, les aus marines no han pogut adaptar el seu cicle reproductor a les noves condicions climàtiques marcades pel canvi global i, en un futur, l’augment progressiu de les temperatures del mar podria generar una asincronia entre el període de cria i d’alimentació dels pollets i les etapes amb més abundància de preses als mars i oceans. La nova recerca, resultat de la col·laboració d’un ampli equip internacional d’experts en aus marines, liderat per la Universitat d’Edimburg, el Centre d’Ecologia i Hidrologia i la Investigació Antàrtica Britànica i que té el suport del Consell de Recerca del Medi Natural del Regne Unit, ha analitzat els patrons de reproducció de 62 espècies d’aus marines entre 1952 i 2016, un període marcat per l’augment de la temperatura de la superfície del mar.


Actualment els ocells marins són el grup d’aus més amenaçat del món i l’estat de conservació de la majoria d’espècies empitjora dia a dia. Segons l’estudi, les aus marines no poden adaptar els ritmes biològics als canvis de la temperatura en superfície dels oceans mentre que les seves preses més habituals -calamars, sardines, etc.- sí que estan alterant els patrons reproductors. Aquesta falta de sincronia entre els ritmes biològics d’aus marines i preses pot dificultar l’obtenció d’aliment, en especial durant l’època de cria i d’alimentació dels pollets, una situació que posaria en risc la supervivència de moltes poblacions especialment vulnerables. L’equip de la UB-IRBio ha estudiat la relació entre els factors climàtics i els cicles biològics d’una població de baldriga cendrosa de les Canàries. Tal com explica el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, això els ha permès contribuir de manera significativa a l'estudi monitoritzant "la reproducció d’aquesta població d’aus des del 2001". Segons les conclusions, "en les àrees oceàniques de l’Atlàntic i la Mediterrània, es preveu que les espècies migratòries de llarga distància seran les més afectades, ja que habiten com a mínim en dues àrees diferents durant tot l’any".


 

Les aus marines tenen històries de vida particularment extremes, amb una esperança de vida superior a la de les seves preses, una alta supervivència adulta, baixa fecunditat i una edat reproductora avançada. Segons detalla el professor Raül Ramos, "aquests factors fan que siguin particularment sensibles a qualsevol pertorbació ambiental, tant de manera directa com indirecta". Segons Ramos, que és investigador postdoctoral a la UB, "aquest decalatge tròfic entre aus marines i preses a causa de l’escalfament global serà especialment perjudicial en l’ordre dels Procellariiformes, sobretot els petrells gegants, els fulmars i els albatros. Aquestes espècies, de les famílies Procellariidae i Diomedeidae, han mostrat una menor flexibilitat en la seva fenologia de cria". En paral·lel, "les aus oceàniques amb més capacitat de resposta climàtica enfront l’escalfament global i el possible decalatge tròfic són els Pelecaniformes i Suliformes (és a dir, corbs marins i mascarells)", conclou l’expert.





Comentaris

envia el comentari