Calvet reivindica el paper de les regions en l'emergència climàtica a la seu de l'ONU

El conseller intervé a la taula rodona "De cimera a cimera: Reflexions de l’acció pre-2020" analitzant les fites assolides des de 2014 i les polítiques a desenvolupar per assolir els Acords de París
Damià Calvet, amb Marta Subirana a darrere, durant la seva intervenció a la seu de l'ONU
Damià Calvet, amb Marta Subirana a darrere, durant la seva intervenció a la seu de l'ONU | Departament de Territori i Sostenibilitat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va reivindicar el compromís dels governs no-estatals amb les polítiques d’acció davant l’emergència climàtica en la seva intervenció, com a representant de Regions4, a la taula rodona "De cimera a cimera: Reflexions de l’acció pre-2020", que va tenir lloc aquest diumenge a la seu de les Nacions Unides, a Nova York. Calvet va posar en valor el treball de les regions -a través de governs no-estatals i locals- en matèria de canvi climàtic, biodiversitat i desenvolupament sostenible, i va defensar que “els governs estatals no poden ignorar el potencial que té l’acció climàtica dels governs regionals”.

 

Precisament, el govern autonòmic català, de què Calvet forma part, participa fins dimarts vinent en diversos actes programats per la Setmana del Clima de Nova York i les cimeres d’Acció Climàtica i de Desenvolupament Sostenible que tenen lloc a la seu central de les Nacions Unides en el marc de l'Assemblea General. La taula rodona en què va intervenir el conseller tenia com a objectiu analitzar què s’ha aconseguit des de la Cimera de 2014 i identificar què cal fer en polítiques d'acció climàtica abans de 2020 per assolir els objectius de l’Acord de París. En aquest sentit, Calvet va posar Catalunya com a exemple amb la Llei del Canvi Climàtic o amb la Declaració d’Emergència Climàtica.

Imatge de la sessió a la seu de les Nacions Unides, a Nova York
Imatge de la sessió a la seu de les Nacions Unides, a Nova York | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

Davant la situació en què ens trobem, en molts casos, va argumentar el conseller, les principals polítiques que poden canviar la situació són competència de les regions: transport públic, gestió de l'aigua, gestió de residus, planificació de l'espai, relació entre ciutats i la resta del país... Per això el conseller va posar de relleu que “els governs no estatals han pres un nombre important de compromisos aprovats a les cimeres de canvi climàtic: Compromisos en relació amb la mobilitat elèctrica, l’economia circular i el residu zero i la reducció d’emissions”. Així, va destacar que les regions aposten per l’acció davant l’emergència climàtica en termes de mitigació i es proposen reduir les emissions fins a un 95% o més fins al 2050, com demostra la Coalició Under2, i també aposten per l’adaptació, com demostra la iniciativa Regions Adapt, formada per més d’una quarantena de regions i que té Catalunya com una de les principals impulsores.

 

Parlant de la Declaració d'Emergència Climàtica, Calvet va posar en valor que  “el Govern s'ha compromès a detectar i a revisar qualsevol normativa" que hi vagi en contra i "afavoreixi l'emissió de gasos d'efecte hivernacle o dificulti les accions d’adaptació”. Per exemple, va explicar, “ens ha obligat a revisar i a reprogramar les accions contra el canvi climàtic en el camp de la transició energètica, de la descarbonització de la mobilitat i de l’impuls de l’economia circular”. El conseller també va defensar la necessitat d'un finançament adequat per executar les accions que les regions impulsen. En aquest sentit, fa afirmar l’accés al finançament internacional i el desenvolupament de mecanismes innovadors per als governs regionals, així com la informació sobre les oportunitats ja disponibles, és clau per a garantir l’acció climàtica a tots els nivells.

 

Al debat hi van ser presents la secretària executiva de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Patricia Espinosa; i la seva predecessora, Christiana Figueres; l’exministre del Perú i president de la COP20 Manuel Pulgar; l’exprimer ministre francès i president de la COP de París, Laurent Fabius; la ministra de Medi Ambient de Xile, Carolina Schmidt; o el mexicà Mario J. Molina, Premi Nobel de Química pels seus descobriments sobre el forat de la capa d'ozó.