Calvet encoratja els joves dissenyadors a fer front a l'emergència climàtica

El conseller va lliurar el Premi Catalunya d’Ecodisseny, atorgat a tres propostes d’entre 104 candidatures
Els premiats d'enguany
Els premiats d'enguany | Departament de Territori i Sostenibilitat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va lliurar aquest dilluns al vespre el III Premi Catalunya d’Ecodisseny, convocat pel Departament de Territori. El seu antecedent, el Premi Disseny per al Reciclatge, va ser convocat per primer cop l’any 2001 per l’Agència de Residus de Catalunya i s’ha celebrat puntualment cada dos anys fins la seva transformació en Premi Catalunya d’Ecodisseny fa tres edicions, ampliant l’abast per integrar tots els aspectes que intervenen en la sostenibilitat dels productes, com l’estalvi de recursos, el disseny de nous models de consum, o l’optimització del fi de vida. En total, enguany celebrem les 10 edicions del premi.

  

 

 

El guardó reconeix productes, productes en desenvolupament i estratègies de foment de productes que estiguin dissenyats per millorar el seu comportament ambiental al llarg del cicle de vida i la seva contribució a l’economia circular. En aquesta edició, s'han presentat 104 candidatures. Durant el lliurament, Calvet ha encoratjat “els joves dissenyadors i dissenyadores a seguir enfocant el seu treball en fer front a l’emergència climàtica”. En aquest sentit, ha explicat que “el Govern afronta aquesta problemàtica a través de la transició energètica, amb el desenvolupament de les renovables, la descarbonització de la mobilitat i l’economia circular. És en aquest darrer àmbit on l’ecodisseny hi té un paper destacat”.

 

En la categoria “Producte”, el premi se'l va endur endut Escofet_lab pel banc Alpine. El jurat va valorar aquest banc modular amb un disseny atractiu i atemporal amb un preu competitiu en un sector on aquest aspecte és crític. Els materials emprats són amables i combina taulons de fusta amb certificació FSC i la durabilitat del formigó fet amb àrids o escòries de siderúrgia reciclats. S’ha dissenyat per facilitar la seva reparabilitat i allargar així la seva vida útil. En aquesta mateixa categoria, tres productes van rebre una menció especial: les bombetes de Llavors Promocionals, una alternativa als elements obsolets de màrqueting que incorpora un missatge social i ambiental; les Bitsybags, una alternativa reutilitzable a les bosses de plàstic de secció d’un sol ús; i, pel sector industrial, l’intercalador per a congelats, element pels palets que suposa un alt estalvi energètic, usa material reciclat i té una major durabilitat.

 

En la categoria “Producte en desenvolupament”, el premi va ser per a l’associació By My Eco, per buscar solucions locals a un residu tèxtil postconsum de volum important. Aprofita un flux de residu que s’ha desestimat diverses vegades obtenint un fil d’altes prestacions apte per tornar a fabricar productes tèxtils, l’anomenat Infinit denim, constituint un exemple d’economia circular aplicada. També es va reconèixer la cadira Noem Carl pel seu disseny ergonòmic, funcional i modular que permet substituir o reparar parts; i Cintes, làmpades creades de la simbiosi entre empresa industrial, equip de disseny i empresa d’inserció social que aprofita i valoritza un residu generat en grans quantitats.

 

En la categoria “Disseny Jove” el premi va ser per a Cristina Bonamusa Martínez de l’escola EINA, que ha ideat una solució simple, exhaustiva i industrialitzable per a un problema de biodiversitat en l’entorn urbà, l’anomenat HBEE, un hotel d’abelles solitàries i pseudosocials, un lloc de nidificació per a pol·linitzadors en els parcs urbans. En aquesta mateixa categoria, tres candidats més van rebre una menció, dues d'elles amb una forta vessant d’integració social: “Canvas: Refugee Women Empowerment Through Textile Waste”, d’Eva Porcuna Ferrer, que dona resposta a un material tèxtil sobrant en forma de taller ocupacional per donar feina a dones refugiades; “Frutag” de Yoel Cruz Fernandez per desmaterialitzar el marcatge de fruites evitant l’ús de paper, plàstics i adhesius; i “El jardí del refugi”, de Júlia Ciurana Llarch per reutilitzar elements locals per construir un sistema d’hort urbà mòbil, com a teràpia per a refugiats extensible a altres col·lectius.