Calvet: "Una Carta del Paisatge és un compromís per vetllar per un bé molt preuat"

Administracions i entitats signen la Carta del Paisatge del Garraf, que ha seguit les de l’Alt Penedès, Priorat, Berguedà, Vall de Camprodon, Alt Empordà i Lluçanès.
El conseller Calvet signant la Carta del Paisatge del Garraf
El conseller Calvet signant la Carta del Paisatge del Garraf | Departament de Territori i Sostenibilitat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia, va signar aquest divendres la Carta del Paisatge del Garraf, a què es van adherir posteriorment ajuntaments i entitats. A l’acte també hi van assistir el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala. La Llei de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge de Catalunya preveu les cartes del paisatge com un instrument de concertació entre administracions públiques i entitats privades d’un territori per tirar endavant accions concretes de millora del seu paisatge.

 

A hores d’ara, s’han signat les cartes del paisatge de l’Alt Penedès, Priorat, Berguedà, Vall de Camprodon, Alt Empordà i Lluçanès, i es troba en redacció la de la Conca de Barberà. Poden ser impulsades per la Generalitat, les administracions locals o entitats. En aquest cas, ha estat el Consell Comarcal del Garraf qui va impulsar, el 2017, la redacció de la seva Carta. La comissió de seguiment, formada pel Consell Comarcal, l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Departament de Territori va validar-ne el contingut. Finalment, la Carta va ser aprovada pel Ple del Consell Comarca i a partir d’ara s’hi podran adherir els ajuntaments i entitats de la comarca.

 

Mapa dels àmbits del paisatge
Mapa dels àmbits del paisatge | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

Com va explicar el conseller Calvet, una Carta és “un compromís col·lectiu entre les administracions i la ciutadania per vetllar per un dels nostres béns més preuats” i, com a tal, “és un símptoma de la maduresa que tenim com a país”. “El paisatge és un element d’identitat, també ens garanteix una qualitat de vida i esdevé un valor social i un actiu econòmic”, va destacar el conseller. Les cartes inclouen una diagnosi dels valors i les dinàmiques del paisatge de la zona que abasten, la definició d'objectius de qualitat paisatgística a assolir i la concreció de les accions específiques que han d'emprendre els diversos agents. En tots els casos, les cartes han de garantir la participació ciutadana. En aquest sentit, Calvet va subratllar que “qualsevol eina que sorgeixi del poder públic indispensablement ha de comptar amb la complicitat de la ciutadania”, atès que “la participació ciutadana és una baula imprescindible per enfortir la nostra democràcia”.

 

Les cartes del paisatge no són simples declaracions de principis, sinó documents de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants acorden un projecte col·lectiu i treballen per assolir els compromisos. “No són uns documents inerts, que descriuen i prou, sinó uns instruments d’acció”, ha va concloure el conseller Calvet. Així, les cartes contribueixen a:

- Definir un marc que faciliti l'entesa i el consens entre els agents implicats en les transformacions i la gestió del paisatge.

- Servir de referència en processos de planificació territorial i urbanística endegats per les administracions.

- Facilitar l'aplicació i difusió de noves pautes de gestió del paisatge basades en el reconeixement del seu caràcter com a bé d'interès col·lectiu i en el seu valor dinamitzador de les economies i el desenvolupament local.

 

La Carta del paisatge del Garraf abasta els municipis de Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Olivella, Sitges i Vilanova i la Geltrú, sumant gairebé 147.000 habitants. En total, es proposen 36 grans objectius de qualitat paisatgística i es concreten les 42 actuacions que els signants de la Carta duran a terme per assolir-los. El conseller Calvet va aprofitar l'ocasió per recordar que el Departament de Territori treballa en la redacció de la Llei de Territori, que repensarà tota la legislació en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits. Així, va explicar que, “precisament, volem incorporar el paisatge a la legislació ordinària”. La Llei de Territori “abandonarà la idea que el tractament del paisatge correspon només a l’àmbit dels espais oberts”, atès que “volem integrar-lo també en el sòl urbà i introduir el requeriment del paisatge en la planificació dels assentaments urbans”.