El nostre planeta conté 1,85 trilions (1.850.000.000.000.000.000) de tones de carboni, i més del 99% està emmagatzemat sota la superfície, segons afirma el Deep Carbon Observatory, que ha passat els darrers deu anys analitzant les reserves i fluxos d’aquest element a la Terra, és a dir, on es guarda, en quines formes i com es desplaça a través del planeta, amb l’objectiu de conèixer quins són els límits de la vida al nostre món i aconseguir, amb sort, predir amb més facilitat esdeveniments com ara les erupcions volcàniques.
Així doncs, la immensa majoria del carboni de què ens preocupem habitualment, és a dir, el responsable de l’escalfament global, és només una part minúscula del total, i de la resta en sabíem més aviat poc fins la publicació d’aquest estudi, que tindrà una importància cabdal per conèixer no només la possible evolució del canvi climàtic sinó també l’habitabilitat del nostre planeta. Aquest recompte, que ha trigat tants anys a fer-se per la seva complexitat i minuciositat, ha inclòs fer un seguiment de les emissions dels volcans del món i també dels fangs del llit marí, que acaben entrant a l’interior del planeta per la tectònica de plaques. Així és com els experts han arribat a la conclusió que entre els oceans, les terres emergides i l’atmosfera hi ha un total de 43,5 bilions (43.500.000.000.000) de tones de carboni i que la resta és sota la superfície, dos terços dels quals són al nucli de la Terra.
L’estudi del DCO també intenta explicar com ha canviat aquest repartiment a través de la història del nostre planeta, i ha arribat a la conclusió que, durant els darrers 1.000 milions d’anys, ha estat força estable, és a dir, que el carboni alliberat de manera natural s’ha equilibrat amb el que ha estat emmagatzemat a l’interior de la Terra. Tot i això, sempre hi pot haver factors que desestabilitzin els fluxos de carboni, com ara impactes d’asteroides, grans erupcions volcàniques o altres formes d’escalfament global, l’acidificació dels oceans o les extincions en massa. Així doncs, i tenint en compte que l’activitat humana provoca diverses d’aquestes coses, ens podriem trobar davant d’una perturbació en l’equilibri del carboni del planeta, cosa que podria fer encara molt més urgent aturar les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
