Els calamars tenen una capacitat d'autoedició genètica desconeguda fins ara

Els científics descobreixen, per primer cop fora del nucli d'una cèl·lula animal, l'edició d'instruccions dels gens no només a les neurones sinó també als apèndixs que transmeten els impulsos elèctrics
Calamar
Calamar | Betty Wills (CC)

Les habilitats i capacitats dels cefalòpodes -pops, sípies, calamars i nautilus- són un dels camps d'estudi més estranys i fascinants del regne animal. Aquests éssers, tan diferents de la resta dels que coneixem, són una capsa de sorpreses que sembla no tenir fons, com mostra el darrer descobriment del Laboratori de Biologia Marina de la Universitat de Chicago, als Estats Units. Els calamars, tal com expliquen els responsables de l'estudi a la revista 'Nucleic Acids Research', tenen una capacitat sorprenent: no només poden editar massivament les seves instruccions genètiques sinó que, a més, no només ho poden fer al nucli de les seves neurones sinó també als axons, els apèndixs que transmeten els impulsos elèctrics entre elles.

Aquesta habilitat, que és el primer cop que s'observa fora del nucli d'una cèl·lula animal, suposa un desafiament al pilar fonamental de la biologia molecular, que afirma que la informació genètica es transmet igual de l'ADN a l'ARN missatger i a la síntesi de proteïnes. Els investigadors de la universitat nord-americana ja van descobrir el 2015 que els calamars podien editar l'ARN missatger a uns nivells impensables per als humans i millorar els tipus de proteïnes que produeix el seu sistema nerviós, però, que aquesta edició tenia lloc al nucli i que, després, l'ARN modificat era exportat a la resta de la cèl·lula. El nou descobriment indica que, en comptes d'això, poden modificar l'ARN fins i tot a la perifèria de les cèl·lules i això, en teoria, vol dir que poden modificar les funcions de les proteïnes de manera descentralitzada, responent a les necessitats concretes de cada part de la cèl·lula.

Els problemes relacionats amb els axons són responsables de molts problemes neurològics que pateixen els humans. Observar un animal que té la capacitat d'editar-ne els gens, doncs, pot ser molt interessant per als investigadors que miren de reproduir de manera artificial i dirigida aquesta habilitat amb finalitats terapèutiques.