Un estudi sobre les poblacions d’insectes arreu del món, publicat a la revista ‘Biological Conservation’ i elaborat per científics de dues universitats australianes i una de xineses, conclou que el 40% de les espècies estan patint un declivi “dramàtic”. En concret, afirma, les xifres d’abelles, formigues, escarabats i libèl·lules estan desapareixent vuit vegades més ràpid que les de mamífers, ocells i rèptils, que també reculen però a una velocitat molt més lenta. En canvi, però, el treball també indica que algunes espècies que els humans considerem plagues, com les mosques i les paneroles, s’estan adaptant millor a la nova situació i acabaran multiplicant-se a una velocitat sense precedents.
Els insectes suposen la majoria dels animals que viuen a les superfícies emergides del nostre planeta i, amb la seva activitat, proveeixen serveis ecològics que són claus per a moltes altres espècies, entre les quals la nostra. Serveixen d’aliment a ocells i petits mamífers, pol·linitzen el 75% de les plantes, tornen nutrients al sòl i mantenen a ratlla les poblacions d’altres organismes que són plagues per als humans. L’agricultura intensiva, l’ús de pesticides i el canvi climàtic, però, estan fent que les seves poblacions estiguin caient en picat arreu del món, amb casos especialment dramàtics com el de les abelles, especialment als països desenvolupats.
Aquest darrer estudi, però, que ha revisat més d’una setantena de treballs elaborats a tot el món durant els darrers 13 anys, ha mirat quina és la situació en perspectiva i ha arribat a la conclusió que, durant les properes dècades, la reducció de les poblacions pot arribar a fer desaparèixer el 40% de les espècies d’insectes del món, principalment a causa de la pèrdua dels seus hàbitats per l’activitat humana, sigui per l’extensió de l’agricultura, l’urbanització i la desforestació. A més, l’ús de fertilitzants i pesticides i la contaminació també estan contribuint a aquesta crisi ecosistèmica, una situació dramàtica que, a més, també té el canvi climàtic i les espècies invasores com a elements que posen en risc una gran part dels insectes del món.
Que els ecosistemes del nostre planeta s’estan desintegrant és cada vegada més evident, convertint la reacció de la Humanitat en una necessitat imperiosa. Si desapareixen tantes espècies d’insectes, també ho acabaran fent els animals que se n’alimenten i la crisi pujarà per la cadena alimentària fins que, d’una manera o d’una altra, impactarà en els humans. Tot i això, algunes espècies s’estan adaptant a tots aquests canvis i estan en posició de fer créixer molt ràpidament les seves poblacions, la majoria dels quals són considerades plagues pels humans. Un món més càlid i la desaparició dels seus competidors i depredadors pot ser el caldo de cultiu perfecte per un nou món on no hi hagi abelles ni papallones però, en canvi, hi hagi munts de mosques i paneroles. La natura, durant la seva història, ha anat trobant la manera de sobreviure a través d’uns organismes o d’uns altres, però els humans podrien no ser un d’ells o acabar vivint en unes condicions molt pitjors que les actuals.
