Els boscos han ajustat la seva manera de créixer davant el canvi climàtic

Un estudi amb participació del CREAF conclou que només aprofiten l’efecte fertilitzant del diòxid de carboni, i creixen llavors més ràpid, si l’aigua és abundant
L’ecòloga del CREAF, Rossella Guerrieri, autora principal de l'estudiun testimoni de fusta.
L’ecòloga del CREAF, Rossella Guerrieri, autora principal de l'estudi| Rossella Guerrieri.

Diversos estudis suggereixen que l’eficiència en l’ús de l’aigua de les plantes ha augmentat en les últimes dècades, ja que amb més carboni disponible a l’atmosfera podrien fer la fotosíntesi més ràpidament i estalviar aigua. Una investigació liderada per la Universitat de New Hampshire als EUA (UNH), on ha participat el CREAF, ha trobat que la relació no és tan directa ni senzilla com semblava, sinó que els arbres “han après” a actuar davant l’increment del CO2 d’una manera o altra segons la disponibilitat d’aigua. Si és abundant, sí que augmenten la captura de diòxid de carboni i fan la fotosíntesi més ràpid per créixer sense tenir en compte la transpiració; en canvi, si l’aigua escasseja, prefereixen anar més a poc a poc i conservar-la.

 

Els resultats s’han obtingut gràcies a l’anàlisi de 12 espècies diferents d’arbres dels Estats Units d’Amèrica. “Hem triat vuit boscos madurs del país i per a cada espècie d’arbre hem extret un testimoni de fusta del seu tronc. Un cop identificats els anells que corresponien als últims 30 anys de creixement, els hi hem aplicat una tècnica d’anàlisi química” explica l’autora principal de l’article i ecòloga del CREAF, Rossella Guerrieri. I  aclareix que “aquest procediment es fa amb isòtops i és l’únic que ens permet imaginar-nos com han respost els arbres a l’augment de diòxid atmosfèric i als canvis en el clima al llarg de les darreres dècades”.

 

Les plantes més eficients no sempre són les que fan més fotosíntesi

 

Les plantes utilitzen uns porus que tenen a les fulles, coneguts com estomes, per intercanviar els gasos de l’atmosfera, regular la seva temperatura i l’aigua que han absorbit. Durant la fotosíntesi, a través d’aquests porus, s’absorbeix el diòxid de carboni que necessiten per alimentar-se i créixer. Al mateix temps, però, aquests foradets perden aigua. “Per saber si una planta és eficient o no, mirem quant creix en relació amb quanta aigua gasta per fer-ho” explica Scott Ollinger, de l’UNH. “És igual que els quilòmetres per litre de gasolina d’un cotxe, però amb tonelades de carboni per litre d’aigua”.