El director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i cap del servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), Bonaventura Clotet, ha previst aquest dimarts que en sis mesos hi hagi un tractament per controlar la infecció del coronavirus i que en dos anys hi hagi una vacuna. Ho ha explicat durant la conferència telemàtica ‘L’èxit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb Covid-19’ del cicle Health In Sight de la Fundació La Caixa, en la qual també ha participat el director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), director de l’Institut Cardiovascular i ‘Physician-in-Chief’ del Mount Sinai Medical Center de Nova York, Valentí Fuster. Sobre l’arribada d’una vacuna efectiva enfront del Covid-19, Clotet ha estimat que no serà fins d’aquí a dos anys però ha insistit que la percepció de la pandèmia canviarà quan es trobi un tractament que “freni la progressió de la malaltia en etapes evolucionades”. “No podem anticipar-nos sense haver desenvolupat tot el coneixement”, ha advertit Clotet, mentre que Fuster ha lamentat que aquesta situació durarà més temps amb o sense vacuna, per la qual cosa, al seu judici, l’arribada d’aquest tractament no és tan senzill com pot pensar molta gent. Davant la dicotomia entre vacunació o regulació, Fuster ha apostat per la regulació i la realització de test, i n’ha descrit tres punts clau: les mesures de protecció, la resiliència de la població i “la interacció entre el lideratge i la comunitat”.
Segons un estudi realitzat als Estats Units en més de 2.700 pacients i dirigit per Fuster, les persones hospitalitzades amb Covid-19 i tractades amb anticoagulants van tenir el 50% més de possibilitats de supervivència i el 30 % menys de possibilitats d’intubació. Una de “les principals complicacions” que dificulten el tractament del coronavirus és la formació de coàguls en la sang que poden provocar esdeveniments potencialment mortals, per la qual cosa Fuster està coordinant tres assajos internacionals amb anticoagulants. D’altra banda, l’antiviral Remdesivir també ha demostrat ser “més eficaç” contra la malaltia si s’administra en pacients greus abans que requereixin ventilació mecànica, segons un estudi internacional en més de 1.000 pacients amb Covid-19 que a Espanya ha dirigit Clotet. En ser preguntat per la quantitat d’estudis i assajos que ha impulsat la comunitat científica arran de la pandèmia, Clotet ha destacat que “no havia succeït res similar en la història de la medicina” i ha augurat que sorgiran altres fàrmacs antivirals amb eficàcia davant del Covid-19. Fuster ha destacat dues lliçons que extreu de la pandèmia de coronavirus: “La primera, no es pot barrejar la política amb la ciència. I la segona és que els científics hem de ser molt humils. Dono molta importància a la primera i desgraciadament està passant”. Sobre si hi ha presses per desenvolupar una vacuna, Fuster ha criticat la classe política: “Temo que la impaciència s’imposi a la ciència. Hem d’actuar amb el cap i anar-nos adaptant, hem d’anar amb moltíssima cura, i aquí és on es barreja la política amb la ciència”. En preguntar-se-li per què es pot haver fet malament a Espanya, Clotet ha lamentat que el confinament va començar massa tard i va acabar massa aviat, així com la falta de test massius a la població, encara que també creu que “es podria haver fet molt pitjor”.
Clotet ha apostat per una salut global després de la pandèmia de coronavirus per “anticipar-se a nous brots de virus que puguin anar mutant”, i ha advertit que sempre hi haurà virus perquè són capaços d’adaptar-se al mitjà. I Fuster ha llançat un missatge d’optimisme de cara al futur: “L’any 2025 serà millor que 2019. Anem cap a un món millor i probablement cap a un món més just. Hem de tenir una visió més futurista. Aquesta pandèmia ajudarà a construir un món millor”.
