La contaminació per plàstics és un programa mediambiental que afecta greument tot el planeta. La situació és especialment sensible als mars i oceans on les seves restes poden ferir o matar animals marins i ocells, que se’ls mengen o s’hi queden enredats, o acabar al seu estómac en forma de microplàstics, causant-los problemes de salut de tot tipus i contribuint a la reducció de les seves poblacions.
Malgrat els esforços per reciclar tanta quantitat d’aquests productes com sigui possible, la majoria de deixalles d’aquest tipus continuen anant a parar o bé al medi natural o als abocadors. Durant els anys la investigació en bioplàstics, d’origen vegetal, ha avançat molt, però en general continuen estan per sota dels plàstics tradicionals en flexibilitat i resistència.
La combinació de diferents tipus de bioplàstics ofereix una millora significativa en aquest aspecte però el seu impacte mediambiental a llarg termini no havia estat estudiat fins ara. Un equip de la Societat Química Americana (Estats Units) ha analitzat precisament això, i han publicat els resultats del seu treball a la revista ‘Environmental Science & Technology’.
Els científics van estudiar el comportament de 15 bioplàstics i barreges de bioplàstics, tant en condicions controlades -com ara el compostatge o la digestió anaeròbica- com no controlades -com el sòl i aigua dolça i salada-.
L’àcid polilàctic, per exemple, que és un dels plàstics biodegradables més populars, requereix altes temperatures per degradar-se i no es pot fer servir per a compostatge a casa. Una barreja d’aquest mateix plàstic amb policaprolactona, en canvi es degrada completament, deixant com a restes diòxid de carboni, aigua i biomassa, en les mateixes condicions de compostatge domèstic. Molts dels plàstics, a més, es descomposaven a través de la digestió anaeròbica, que produeix biogas, i tots ells es degradaven si se’ls sotmetia a un procés de compostatge industrial.
Tot i les possibilitats que això ofereix per al reciclatge i l’obtenció d’energia, només dos dels productes analitzats es van degradar completament en ser exposats al sòl i a l’aigua, és a dir, com si haguessin estat llençats. Aquest darrer resultat demostra que, malgrat els seus avantatges respecte els plàstics convencionals, els biodegradables no són una solució màgica a la contaminació causada per aquest tipus de productes i, com tots els altres, un cop deixen de fer servei al consumidor han de ser tractats de manera adequada.
