La bellesa del naixement de les estrelles al Gran Núvol de Magalhães

L'Observatori Europeu del Sud ha captat una regió d'aquest satèl·lit de la nostra galàxia amb un nivell de detall gairebé inèdit
La regió N180 del Gran Núvol de Magalhães
La regió N180B del Gran Núvol de Magalhães | Observatori Europeu del Sud

Aquesta regió espectacular de l'espai, on s'estan formant noves estrelles, es troba al Gran Núvol de Magalhães, a prop de la nostra galàxia. Les imatges han estat captades gràcies a un instrument del Telescopi Molt Gran de l'Observatori Europeu del Sud anomenat Explorador Espectroscòpic Multi-Unitat (MUSE, per les seves sigles en anglès) que, gràcies a la seva potència i a la poca densitat de la pols de la regió, ens permet veure fins els detalls més petits fent servir només l'espectre de llum visible. La regió, coneguda pels astronoms com a N180B, és un tipus de nebulosa coneguda com a "regió H II", on neixen noves estrelles.

 

El vídeo següent, cortesia de l'Observatori Europeu del Sud, comença amb un pla obert de la Via Làctia i va apropant-se fins l'indret, molt llunyà a escala humana però proper a escala galàctica, on s'ha observat N180B:

 

 

El Gran Núvol de Magalhães és una galàxia satèl·lit de la Via Làctia fàcil d'observar des de l'Hemisferi Sud del nostre planeta. A una distància de "només" 160.000 anys-llum, no només és a prop sinó que, a més, està en una posició en relació a la Terra que ens permet observar-lo fàcilment. En aquest cas, N180B, com totes les regions H II, són espais interestel·lars d'hidrogen ionitzat, és a dir, sense l'electró que trobem habitualment als àtoms d'aquest element, on es formen grans estrelles que són precisament, les que ionitzen el gas del seu voltant i produeixen aquests espectacles espacials. N180B, en concret, està format d'una gran bombolla d'hidrogen ionitzat envoltada de bombolles més petites.

 

 

Dins d'aquest núvol, el MUSE ha detectat una ejecció procedent d'una estrella en formació, anomenada HH 1177, que té una massa més de 10 vegades superior al nostre Sol. És la primera vegada que un fenomen com aquest és observat fora de la Via Làctia ja que, a fora, sovint la pols els oculta. Les característiques del Gran Núvol de Magalhães, però, han permès fer-ho, revelant que, amb gairebé 33 anys-llum de llargada, aquesta ejecció és una de les més llargues que s'han observat mai.