Una bateria per emmagatzemar energia renovable

Aquesta nova tecnologia pot solucionar un dels principals inconvenients de la generació d'electricitat amb el sol i el vent: la seva alta variabilitat
Parc eòlic
Parc eòlic |

Una nova combinació de materials desenvolupada a la Universitat de Stanford, als Estats Units, pot ser clau en el desenvolupament de bateries recarregables i que tinguin la capacitat d'emmagatzemar les grans quantitats d'energia que generen les fonts renovables com el vent o el sol. Quan la recerca en aquesta nova tecnologia doni els resultats esperats, es podrà proporcionar energia a la xarxa elèctrica d'una manera ràpida, eficient i sense necessitat d'emprar altes temperatures ni materials tòxics. La bateria de flux, com es coneix aquesta tecnologia, fa temps que es considera una de les millors opcions per emmagatzemar l'energia renovable, que es caracteritza per la seva variabilitat. Tot i això, fins ara tots els compostos que s'havien creat per aquest fi o bé tenien una capacitat de proporcionar energia limitada o necessitaven grans quantitats de calor o materials molt tòxics i a més, sovint, molt cars.

 

Els científics de Stanford, segons expliquen a l'article que han publicat a la revista 'Joule', van provar de fer servir sodi i potassi que, quan es mesclen, formen un metall que és líquid a temperatura ambient, i fer-lo servir pel pol negatiu de la bateria. Sobre el paper, aquest compost té 10 vegades la capacitat d'emmagatzemar energia que els altres candidats per fabricar bateries que funcionin en les mateixes condicions. Segons afirmen els responsables del desenvolupament d'aquesta tecnologia, tot i que encara queda molta feina per fer, podria donar com a resultat una bateria de flux a un cost molt competitiu i que permetria fer servir molta més energia solar i eòlica que fins ara i emmagatzemar-la en materials que són molt abundants i, per tant, fàcils d'aconseguir sense causar grans danys al medi ambient.

 

Per fer servir el metall líquid al cantó negatiu de la bateria, els investigadors van crear una membrana ceràmica feta de potassi i òxid d'alumini, per tal de separar els dos pols i permetre la circulació de l'electricitat. Aquest sistema ha aconseguit duplicar el voltatge màxim de les bateries de flux que s'havien desenvolupat fins ara i el prototip que van fabricar va funcionar correctament i es va mantenir estable durant milers d'hores de funcionament. Aquesta capacitat de suportar voltatges alts fa que pugui emmagatzemar molta més electricitat i, per tant, encara fa econòmicament més eficient aquesta bateria, ja de per sí molt més barata que totes les altres bateries de flux existents.