El barb roig amenaça els estanys dels Pirineus

Aquest petit peix, emprat il·legalment a la pesca de la truita, posa en perill els fràgils prats subaquàtics i, amb ells, gran part de l'ecosistema.
L'estany de la Cabana
L'estany de la Cabana | Generalitat de Catalunya

Els prats d’isòets aquàtics dels estanys del Pirineu estan molt amenaçats per la invasió del barb roig, un peix petit que forma poblacions molt denses. Aquesta és una de les conclusions del primer estudi realitzat per avaluar l’impacte de les espècies no-autòctones sobre els herbassars submergits dels estanys d’alta muntanya del Pirineu. Els isòets són ancestres de les falgueres terrestres que varen tornar a colonitzar el medi aquàtic i estan adaptats a les aigües transparents i a les condicions extremes de baixa disponibilitat de nutrients dels estanys.


 

Elaborat per un equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i publicat a la revista ‘Frontiers In Plant Sciences’, l’estudi alerta de la necessitat urgen d’implementar mesures de gestió per preservar no només els isòets sinó la integritat ecològica d’aquests estanys, molt fràgils i protegits per la Directiva Hàbitats europea. “Encara que als estanys d’alta muntanya no hi viuen peixos de forma natural, històricament s’hi han introduït diverses espècies, com ara la truita i, més recentment, el barb roig, usat il·legalment com a esquer viu per a la pesca de la truita”, explica Esperança Gacia, investigadora del CEAB i primera autora de l’estudi, que constata com la introducció d'aquest peix causa un gran impacte en la riquesa de la fauna i la qualitat d’aquests ecosistemes, a més d'amenaçar les mateixes truites, que acaben desapareixent. És el primer cop que s’estudia l’efecte d’aquest peix sobre els herbassars, ja que els prats subaquàtics s’havien mantingut en bon estat als Pirineus, a diferència del nord i centre d’Europa.


Després d’estudiar 10 estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu en tres escenaris diferents -sense peixos, amb truita i amb barb roig- entre els estius del 2015 i 2016, els investigadors del CEAB-CSIC han comprovat que en el tercer escenari els isòets entren en regressió per la falta de llum, que limita la seva capacitat reproductora. El barb roig n'és el responsable: aquests peixos esgoten l’aliment present a l’aigua i remouen el sediment del fons de l’estany per cercar-ne més. Això provoca l’augment de la concentració de nutrients, sediments en suspensió i el creixement desmesurat d’algues i cianobacteris, que generen un desequilibri i una pèrdua de la transparència de l’aigua de l’estany. En aquest context, les plantes dediquen tots els seus esforços únicament a sobreviure i deixen de produir espores i reproduir-se. A més, la desaparició dels isòets també es deu a la pèrdua de qualitat i del grau de compactació del sediment. L’efecte combinat de la manca de llum i el deteriorament del fons provoquen el desarrelament de l’isòet i la pèrdua de cobertura del prat. És un problema general i comporta una pèrdua de la qualitat ecològica global dels estanys, un efecte que encara és més acusat en estanys petits i poc profunds.


 

L’isòet estudiat és l’espècie perenne subaquàtica més freqüent i abundant dels estanys pirinencs. És una espècie enginyera de l’ecosistema, que forma prats submergits densos i extensos, i és clau pels estanys poc profunds d’aigües clares i diluïdes, perquè contribueix a la producció primària i a conservar una bona qualitat de l’aigua i del sediment. Viu durant molts anys, però el seu creixement és tant lent que s’estima que la recuperació dels prats podria sobrepassar els 60 anys. La introducció de peixos afegeix un nivell predatori superior dins de l’estructura tròfica de l’estany, cosa que pot conduir a canvis ecològics profunds. En el cas de les truites, la seva presència porta a la reducció o, fins i tot, a l’extinció d’espècies aquàtiques natives d’invertebrats i amfibis. En peixos més petits com el barb roig, la introducció té, a més, un fort impacte en la biomassa d’herbívors, de zooplàncton i de la resta d’organismes de l’estany, i provoca canvis ecològics encara més importants que la truita. I mentre les truites adultes se n’alimenten, la voracitat del barb roig el duu a alimentar-se també dels ous del seu depredador, que acaba desapareixent.


 

Isòets a l'estany de Gà rgolhes
Isòets a l'estany de Gàrgolhes | Generalitat de Catalunya

 

L’equip investigador considera molt difícil la restauració dels isòets dels estanys en cas de desaparició, ja que la recuperació dels prats no només requereix l’eliminació dels peixos de l’estany, sinó també la restauració de la qualitat i propietats del sediment. Tot i així, un cop restablertes les condicions ambientals naturals dels estanys, la recuperació seguiria essent extremadament lenta. “Les fortes senyals d’estrès que hem detectat en les poblacions d’isòets estudiades i el deteriorament de l’ecosistema que hem registrat, tenint en compte que són ecosistemes protegits per la Directiva Hàbitats europea, suggereixen que cal implementar amb urgència accions de gestió, abans que l’escenari sigui pitjor”, explica Gacia.

 

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és la zona dels Pirineus que actualment presenta la proporció més alta d’estanys on, posteriorment a la introducció del barb roig, les truites han desaparegut. Precisament, des d’aquest parc s’han impulsat diferents actuacions amb l’objectiu de millorar l’estat de conservació dels estanys al llarg dels últims anys. En aquest sentit, a més de la feina conjunta amb el projecte LIFE LIMNOPIRINEUS, aquest 2018, gràcies al finançament de la Generalitat, es durà a terme una prova pilot per reduir la població de barb roig a l’estany del mig dels Tres Estanys, inclòs en aquest estudi. Una actuació consensuada amb la Societat de Pescadors Local Guingueta Espot i l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, propietari de la muntanya on s’ubica l’estany.





Comentaris

envia el comentari