L’exsecretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon; i el CEO del Centre Global d’Adaptació (GCA), Patrick Verkooijen, han fet una crida als governs del món perquè comencin a preparar-se per un futur on l’aigua serà cada cop més escassa. En un article conjunt publicat a la web de la cadena nord-americana CNN, tots dos recorden que la població mundial consumeix sis vegades més aigua que fa només cent anys i que “amb el creixement de població i econòmic, la demanda continua creixent”. A més, adverteixen, el canvi climàtic està “jugant al desastre amb el cicle de l’aigua, trencant els sistemes climàtics i els patrons de pluja que en duen massa o massa poca, i rarament on és necessària”.
Ki-moon i Verkooijen, al text, fan una crida a donar valor a l’aigua, el tema sobre el qual gira el Dia Mundial de l’Aigua de les Nacions Unides. Això, diuen, és valorar la quantitat d’aquests recurs que cal “per a les nostres cases, menjar, cultura, salut, educació, economia i la integritat del nostre entorn natural” en un moment on, consideren, “hi ha una desconnexió creixent entre la urgència de les nostres necessitats d’aigua” i els recursos disponibles. Això, però, no és per falta de “capital, expertesa o solucions” sinó, afirmen, a causa d’una “falta de vista, planificació i cooperació nacional i internacional” ja que, conclouen, amb una comprensió millor del valor de l’aigua es podria “salvar aquest recurs crític per al benefici de tothom”.
La situació, recorden, s’ha empitjorat a causa de la pandèmia de Covid-19, al principi de la qual, recorden, es va demanar a tothom que “es rentés les mans freqüentment” mentre hi ha 3.000 milions de persones al món que no tenen accés als serveis d’higiene més bàsics. Això, apunten, se suma als riscos de crisis hídriques, “més alts que els de malalties infeccionses o crisis alimentàries”. Ki-moon i Verkooijen també expliquen com el Banc Mundial creu que durant els propers 10 anys caldria un bilió de dòlars per cobrir les necessitats dels 2.200 milions de persones que no tenen accés a l’aigua potable i per tractar “el 80% de les aigües residuals que no es tracten, contaminant els ecosistemes i transportant malalties”. En aquest sentit, recorden que el GCA, una organització que ajunta governs i empreses per encarar el canvi climàtic, no té prou recursos per dur a terme la seva feina i que “menys d’un 2%” dels projectes ambientals van dirigits a prevenir la crisi de l’aigua.
Davant de tots aquests mals auguris, l’exsecretari general de l’ONU i el CEO de GCA també aporten dades per a l’esperança, com que alguns països estan començant a posar l’aigua en un lloc important en els seus projectes d’adaptació al canvi climàtic i que grans inversors institucionals i bancs estan “jugant un paper cada cop més gran” en solucionar els problemes hídrics presents i del futur. Una cosa que, en el futur postpandèmic, serà clau perquè les economies “es recuperin més ràpid i millor donant triples beneficis a l’economia, la salut i el clima”.
