Els rorquals geperuts de diversos oceans del món agafen idees per a les seves cançons d’indrets molt llunyans i incorporen noves frases i temes a les seves cançons. Així, dues poblacions de rorquals de llocs tan diferents com l’Atlàntic Sud i l’Oceà Índic canten tipus de cançons similars, però la semblança entre ells canvia a mesura que passen els anys. Això indica que, en algun moment, els mascles d’aquestes dues poblacions es troben en algun moment de l’any i aprenen cançons els uns dels altres, segons explica un estudi publicat recentment a la revista ‘Royal Society Open Science’ que parla de la transmissió i l’intercanvi “cultural” de les cançons d’aquestes balenes.
Pel que se sabia fins ara, a l’hemisferi Nord és molt més habitual que les balenes comparteixin cançons perquè les barreres físiques a les zones de cria són molt menors i és allà, precisament, on les balenes canten més. A l’hemisferi Sud, però, compartir cançons sembla molt més difícil. Tot i així, cançons senceres poden escampar-se entre poblacions veïnes fent que, en alguns moments, hi hagi una similaritat força gran entre el cant de grups de balenes molt allunyats.
En aquest cas, l’estudi va examinar el cant dels rorquals geperuts de les dues bandes del continent africà -les costes de Gabon i de Madagascar- i va transcriure més de 1.500 sons individuals que van ser enregistrats entre els anys 2001 i 2005. Després, es van buscar les semblances entre les cançons.
Els mascles de rorqual geperut són entre els millors cantants del regne animal, i els individus canten composicions complexes amb diversos tipus de vocalització que els científics anomenen “unitats de cançó” i que formen frases que, en repetir-se formant temes. Aquests temes es produeixen en una seqüència que forma un cicle de cançó que es pot repetir durant hores o, fins i tot, durant dies. Normalment, tots els mascles de la mateixa població canten el mateix tipus de cançó, i aquesta similaritat es manté malgrat l’evolució o els canvis a la cançó, tot i que es pot veure influenciada entre poblacions properes que es poden sentir cantar l’una a l’altra.
Al llarg del seu estudi, els investigadors van trobar frases i temes compartits a totes dues bandes d’Àfrica, amb alguns anys amb més semblances que altres. al principi de l’estudi, les poblacions compartien cinc temes. Un d’ells, però, no era exactament igual. Aquestes diferències van anar augmentant amb el temps i, el 2003, la cançó de les balenes de Gabon era més elaborada que la dels rorquals de Madagascar.
L’any següent, tot i compartir temes, les balenes de Gabon en tenien tres d’exclusius. Respecte l’any anterior, però, tots dos grups havien deixat de cantar els mateixos dos temes. Arribant al 2005, les cançons a tots dos cantons del continent eren bastant semblants, amb alguns individus de tots dos llocs cantant cançons amb els mateixos temes i ordre. Hi havia excepcions, però, inclosa una balena que havia recuperat dos temes que s’havien abandonat l’any anterior.
Estudis com aquest són molt importants per entendre la connectivitat entre les poblacions de balenes i com es mouen arreu del món. Conèixer aquestes interaccions i què fa que es desplacin d’una determinada manera, a més, pot ajudar a fer molt més eficients els plans per a la conservació d’aquests animals. En el cas del rorqual geperut, un dels mamífers marins més ben estudiats del món, ha estat protegit de la cacera des dels anys 60, quan van començar a ser estudiats.
