Un bacteri podria tenir la clau de la producció de plàstic d'origen vegetal

Amb unes quantes modificacions genètiques, aquest organisme podria esdevenir una fàbrica biològica de productes per substituir els plàstics derivats del petroli
N. aromaticvorans
Una placa amb N. aromaticvorans, el bacteri que pot convertir la lignina en plàstic | Chelsea Mamott

Gràcies a l'enginyeria genètica, i amb un nombre de canvis ben petit, un tipus de bacteri es podria convertir en una autèntica fàbrica biològica que podria produir una alternativa als plàstics. La conversió de les plantes llenyoses en substituts dels derivats del petroli ha estat un objectiu dels cientifics durant força temps, però ara un equip de la Universitat de Wisconsin-Madison, als Estats Units, podrien haver trobat una de les claus per aconseguir-ho. El secret és la lignina, un polímer que omple els buits entre la cel·lulosa i els altres productes químics que formen les parets cel·lulars d'aquest tipus de plantes i que, darrerament, s'ha descobert que pot tenir aplicacions prometedores; i un bacteri que, com altres que s'han descobert darrerament, s'alimenta d'hidrocarburs.

 

Tradicionalment, la lignina no havia tingut mai gaire valor. A les fàbriques de paper, per exemple, és eliminada de la fusta per tal de millorar la qualitat del producte i, sovint, s'elimina cremant-la. A l'article que han publicat a la revista 'Green Chemistry', però, els científics de la universitar nord-americana expliquen com gràcies a l'ús d'un bacteri, anomenat N. aromaticvorans, podria ser el secret per la conversió d'aquest residu en un producte amb moltes aplicacions industrials i comercials. Tal com explica a la pàgina web de la institució el professor d'enginyeria civil i mediambiental Daniel Noguera, la lignina "és la font més abundant, a banda del petroli, de compostos aromàtics a tot el planeta". El problema, fins ara, era que les seves molècules, llargues i complexes, resultaven molt difícils de trencar en compostos més simples i que poguessin ser emprats per elaborar productes derivats.

 

N. aromaticvorans
N. aromaticvorans vistos a través del microscopi | Universitat de Wisconsin-Madison

 

Aquí és, precisament, on entra el bacteri, que va ser descobert en sòls rics en compostos aromàtics després d'haver estat contaminats per hidrocarburs de diversos tipus. El N. aromaticvorans té una capacitat única per digerir gairebé totes les parts de la lignina i convertir-les en compostos d'hidrocarburs més petits. Durant el procés de trencar els enllaços de la lignina, en van apareixent diversos, i un dels intermitjos és el Complex Piruvat Deshidrogenasa (PDC per les seves sigles en anglès). Eliminant tres gens d'aquests microbis, però, es pot aconseguir que el PDC sigui el destí final de la seva digestió, convertint-se en una font d'aquest producte que, gràcies al treball d'uns bioenginyers japonesos, es pot convertir en una gran varietat de materials útils per a l'elaboració de béns de consum.

 

El PDC, a més, té unes propietats iguals o superiors a la de la majoria de derivats del petroli que, actualment, són emprats com a additius als polímers com el PET, un dels més emprats a tot el món i que és el material, per exemple,d e què es fan la gran majoria d'ampolles de plàstic i fibres sintètiques. Així doncs, el bacteri es podria fer servir per fabricar en grans quantitats, i a partir d'un residu de la fabricació de paper, en una alternativa formidable al plàstic i que, a més, seria biodegradable i no alliberaria compostos hormonals al mar, com fan alguns plàstics actuals en deteriorar-se.

 

Segons Noguera, "si fem biofuels a partir de la cel·lulosa i produint lignina que podem convertir eficientment en PDC, això pot canviar el mercat per a l'ús industrial d'aquest compost". Actualment, el bacteri modificat genèticament pot convertir almenys el 59% dels compostos de la lignina en PDC però, segons es creu, el seu potencial podria ser encara més gran, raó per la qual continuaran investigant en aquest sentit i obrir la porta al naixement d'una nova indústria.