Durant els anys cinquanta i seixanta, en plena Guerra Freda, els avions espia U-2 dels Estats Units van volar en nombroses missions secretes d’espionatge per obtenir imatges en alta resolució d’instal·lacions militars no només de la Unió Soviètica i l’Europa de l’est sinó, també, de l’Orient Mitjà.
D’ençà de la desclassificació de tot aquest arxiu documental, el 1997, s’ha pogut comprovar que les fotografies i vídeos dels avions espia no només mostren els seus objectius primaris sinó que, a més, contenen una quantitat d’informació enorme sobre pobles i ciutats antics i infraestructures d’altres eres. Molts d’aquests indrets són en regions de difícil accés i on és perillós viatjar. Altres, simplement, han estat destruits durant les darreres dècades, tant pel creixement de les ciutats com per l’acció de l’Estat Islàmic a Síria i l’Irak.
El passat mes de març, la professora d’arqueologia Emily Hammer, de la Universitat de Pennsylvania; i l’antropòleg Jason Ur, de la Universitat de Harvard, totes dues als Estats Units, van publicar un article a la revista ‘Advances in Archaeological Practice’ on, precisament, relaten com van fer servir les imatges en blanc i negre dels U-2 per examinar en detall pobles de l’Edat del Bronze i canals de reg de més de 3.000 anys d’antiguitat situats a l’Irak i, fins i tot, estructures que eren emprades com a trampes de caça pels habitants prehistòrics del que actualment és l’est de Jordània.
Tot i que els avions espia volaven a més de 21 quilòmetres d’alçada (el doble que un avió comercial) per evitar ser detectats, la sensibilitat de les seves càmeres, de les millors que s’han fabricat mai, els permetien obtenir imatges molt detallades de les estructures de la superfície.
Per aquest estudi, Hammer i Ur van fer servir fotografies d’onze missions de reconeixement fetes per avions U-2 a l’Orient Mitjà durant les dècades dels cinquanta i els seixanta. Com que les imatges no estaven indexades de cap manera, els dos investigadors van haver de mirar atentament dotzenes i dotzenes de metres de pel·lícula, buscant elements que els poguessin ser d’interès.
Un cop els trobaven, en feien fotografies per obtenir-ne còpies digitals i, seguint el seguit d’imatges de l’avió, en van reconstruir la ubicació seguint el recorregut de l’U-2 en qüestió al llarg de tota la cinta. Els resultats, però, valen molt la pena i donen una segona vida a aquelles missions.
Si bé el seu objectiu eren zones amb interès geopolític, militar o de recollida d’intel·ligència -camps d’entrenament, aeròdroms, etc- aquells avions també van passar per sobre de zones amb un gran interès arqueològic com Alep, a Síria, una ciutat fundada per la civilització hitita el segon milenni abans de Crist i que, convertida durant quatre anys en un camp de batalla durant la guerra civil siriana, va ser totalment devastada.
