El proper 14 de setembre, un asteroide més gros que alguns dels edificis més alts del món passarà a prop del nostre planeta. Batejat com a 2000 QW7, segons els càlculs de la NASA amida entre 290 i 650 metres de diàmetre. En el moment que passi pel punt més proper a la Terra, a uns 5,3 milions de quilòmetres, anirà a una velocitat de més de 23.000 km/h. Tot això, és clar, si les estimacions dels científics són correctes, raó per la qual el Centre d’Estudis d’Objectes Propers a la Terra de l’agència espacial nord-americana l’està seguint amb atenció. A més, el seguiment d’asteroides com aquest, encara que la seva probabilitat d’impacte amb la Terra sigui molt baixa, també serveix per millorar els protocols i els sistemes que es fan servir en aquests casos.
Durant els darrers mesos, diverses proves han demostrat que, gràcies a la xarxa de telescopis, podríem saber amb prou antel·lació si un asteroide és en curs de col·lisió amb la Terra i, per tant, prendre les mesures que siguin necessàries -o possibles- per minimitzar els danys personals. Diverses instal·lacions arreu del món ja han demostrat que són capaces de detectar fins i tot asteroides petits abans no entrin a l’atmosfera terrestre, per bé que avançant-s’hi poc, però s’espera que, en els casos d’objectes molt més grans, com el que ens ocupa, la tecnologia avanci prou ràpid com per, d’aquí a poc, donar-nos una certesa gairebé absoluta sobre la trajectòria i les possibilitats d’impacte d’un asteroide proper a la Terra i, també, mesures de contenció, ja sigui per evitar l’impacte en sí o minimitzar-lo a ell o a les seves conseqüències.
