L’apnea obstructiva del son està associada a un augment del risc cardiovascular en pacients sense malaltia cardíaca prèvia. Així ho revela una recerca desenvolupada a Lleida que recentment s’ha publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine.
La investigació està liderada per Ferran Barbé i Manuel Sánchez, responsables dels Grup d’Investigació Translacional en Medicina Respiratòria i Grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques de l’IRBLleida i del centre de recerca CIBERES. L’apnea obstructiva del son afecta entre el 20 i el 30% de la població adulta i el 80% de les persones afectades no està diagnosticada.
Recerques anteriors, com l’estudi ISAACC, van determinar que l’aplicació de pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP) en pacients amb síndrome coronària aguda i apnea obstructiva del son té un efecte neutral en la prevenció secundària de nous episodis cardiovasculars recurrents, és a dir, no té cap efecte positiu per prevenir episodis cardiovasculars majors. Però, aquesta nova recerca demostra l’efecte perjudicial de l’apnea del son en pacients amb perfils específics de risc cardiovascular.
Manuel Sánchez de la Torre, responsable del grup de recerca Grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques de l’IRBLleida, explica que fins al moment no s’havia explorat la possibilitat que uns certs perfils de pacients que han patit una síndrome coronària aguda fossin vulnerables a l’efecte de l’apnea del son. Amb aquesta recerca, els investigadors han trobat per primera vegada que, “efectivament, un determinat perfil de pacient, principalment caracteritzat per individus que no han patit una malaltia cardiovascular prèvia, serien susceptibles als efectes negatius de l’apnea del son, augmentant el seu risc de desenvolupar un nou episodi cardiovascular”.
Aquestes troballes reforcen la necessitat d’estudiar de manera individualitzada l’efecte de l’apnea del son que podria esperar-se per a cada tipus de pacient”, assenyala Sánchez de la Torre. L’investigador, que també és professor associat a la Universitat de Lleida (UdL), afegeix que aquests resultats “conviden a replantejar el disseny de nous estudis d’intervenció per demostrar el possible efecte beneficiós de la CPAP sobre la prevenció cardiovascular secundària en fenotips de risc establerts”. El projecte ha analitzat durant, com a mínim, un any a 1.701 pacients de diferents centres amb síndrome coronari agut.
